Va ser cap a finals de juliol quan Oriol Pujol va comunicar a Artur Mas la seva disposició a anar de número dos de CiU a Madrid, darrere de Josep A. Duran i Lleida. L'argumentació política era molt clara: calia contrapesar el perfil de Duran amb un segon clarament sobiranista per no tenir fugues en aquest segment de l'electorat convergent. Mas va trobar més inconvenients que virtuts a la proposta i va recordar a Oriol Pujol que en el pròxim congrés de CDC assumiria la secretaria general del partit, del qual ara és adjunt. "Necessitem algú que es dediqui plenament al partit mentre estem al Govern, i no té sentit que sigui a Madrid algú que es dedica al partit", li va explicar el president de la Generalitat. Van quedar de parlar-ne passades les vacances i Oriol Pujol va decidir banyar-se a les transparents aigües de Formentera des del mateix 30 de juliol. Mas va haver d'esperar una mica més per poder refugiar-se uns dies en un modest hostal de Fornells, al nord de Menorca.
Malgrat la conversa, Pujol va tirar pel dret i en una insòlita però calculada entrevista a Radio Euskadi, a primers d'agost, va deixar anar la bomba: s'oferia com a segon de Duran. El líder d'Unió va ser disciplinat i no va caure a la trampa: es va a limitar a dir que el número dos de la llista el designava CDC i acceptaria el nom que li proposessin. D'aquesta manera, ja no entrava en el debat de noms i situava el problema al si de Convergència. No és la primera vegada que CDC intenta lligar curt Duran a Madrid però mai se n'ha sortit, perquè el dirigent democristià es mou com un peix a l'aigua no només al Congrés de Diputats, sinó en els cercles de poder de la capital espanyola, en la línia del que va aconseguir Miquel Roca i per a la qual cosa després Convergència no ha aconseguit trobar relleu: ni Molins, ni Trias, ni Vilajoana ni Macias.
Marcar espai
Però la proposta d'Oriol Pujol, comunicada de manera calculadament no oficial, a la ràdio d'un altre país, fora de qualsevol organisme del partit, ha aixecat una onada de simpaties entre les bases i quadres Convergents. Tot això sense badar boca i amb el seu blog personal tancat per vacances. Malgrat el seu silenci , ha aconseguit un grup de suport a Facebook, tot i que els seus promotors sostenen que reben "pressions" per tancar-lo. De moment, Pujol ha aconseguit ser el tema de l'estiu pel que fa a la família convergent. Com diu un amic seu, ha aconseguit "marcar espai", que era el primer que pretenia.
El problema té mala solució: si Mas accepta, sacrificarà Pere Macias i irritarà Duran. I si no accepta, serà una nova derrota per a qui ha de ser el futur secretari general del partit. La segona en pocs mesos. Tothom sap que les relacions entre la família Pujol i Artur Mas no passen pel millor moment. Entre l'actual president i l'expresident de la Generalitat no hi ha feeling , i Oriol Pujol no va aconseguir entrar al nou Govern, en el qual aspirava a la conselleria d'Indústria o a la de Política Territorial i Obres Públiques. Un cop investit president de la Generalitat, després de tres intents, Mas se sent fort i creu que ja no deu res a ningú.
Aquest fet ha deixat de moment Oriol Pujol en un segon pla, tot i que també és el president del grup parlamentari de CiU, però a la cambra, en un grup de govern el protagonisme sempre és per al president de la Generalitat. El dia a dia del Parlament no dóna per a dos líders i al partit hi ha molta feina, però molt poc lluïda mediàticament. "Només surts als mitjans quan discrepes del Govern o quan la cagues", comenta una persona pròxima. En aquest escenari, Madrid podria ser una bona sortida. Però Mas no vol problemes amb Duran.
La clau successòria
Coneixent la negativa inicial de Mas, Pujol va optar igualment per posicionar-se perquè, segons les mateixes fonts, no està pensant a quatre anys vista sinó a vuit, quan Duran i Lleida ja haurà estat candidat tres vegades i, segons alguns sectors de CDC, té previst no repetir. Però quatre anys són molts i no és el mateix un Duran topant amb una majoria absoluta del PP que amb una majoria simple.
Hi ha una altra clau, que és la successòria. La va apuntar Felip Puig, un dels consellers més ben relacionats amb la família Pujol i més enfrontat a Mas. L'actual responsable d'Interior va recordar en unes declaracions recents que Miquel Roca va anar de segon de Pujol en unes eleccions generals i que a més va compaginar la feina de portaveu de CiU a Madrid amb la de secretari general de CDC per delegació. És curiós que un dels pujolistes que més va combatre Roca per destronar-lo com a successor recordi ara aquell tàndem per defensar la petició d'Oriol Pujol.
Situar aquesta polèmica en clau successòria és fer gairebé política-ficció, perquè Mas governarà vuit anys com a mínim, sobretot si el PSC o la resta de partits parlamentaris són incapaços de vertebrar una alternativa. L'actual president de la Generalitat governa amb una majoria sòlida, i només l'agreujament de la crisi o el fracàs de la negociació del pacte fiscal poden fer trontollar la seva sòlida hegemonia.
A més, posats en clau successòria, hi ha altres noms dins CiU que podrien entrar en la cursa, com Lluís Recoder. L'actual conseller de Política Territorial i exalcalde de Sant Cugat ja havia sonat com a substitut en cas que Mas no aconseguís la presidència de la Generalitat. En canvi, Felip Puig sembla haver perdut possibilitats en aquesta cursa per la seva enemistat amb Mas, però tampoc havia d'estar al Govern i en canvi hi és, i al davant d'una conselleria, la d'Interior, que ha canviat del tot. I també van pujant altres noms, com el secretari general de la Presidència, Francesc Homs, mà dreta de Mas.
El que sí que queda clar és que Oriol Pujol vol estar en aquesta llista i vol estar-hi des del primer dia, de manera que es noti políticament. El seu oferiment per anar a Madrid és un primer senyal molt clar. Si anirà de diputat o no, ho sabrem aviat. Probablement aquesta mateixa setmana.
