Dit i fet. En la primera reunió de Govern després de les vacances d'estiu, ahir el Govern va tirar endavant l'anunciada reforma als criteris d'accés a la renda mínima d'inserció (l'antic PIRMI), que tant ha fet parlar aquest agost. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va defensar la mesura per evitar que aquesta ajuda a la pobresa "es converteixi en una paga per als que han perdut el subsidi d'atur", com estava passant des que va arrencar la crisi. "No tenim competències ni recursos per fer front a una obligació que és de l'Estat", va advertir. Amb aquest objectiu principal, la Generalitat va segellar ahir la modificació del PIRMI perquè, "en fidelitat amb el seu sentit originari", torni a ser un ajut contra l'exclusió i la marginació social. I ho va fer malgrat les crítiques de partits polítics, que van forçar el debat la setmana passada al Parlament, i d'entitats socials, que volien participar en la reformulació. I malgrat el rebuig també de sindicats i patronal, que s'han mostrat contraris a la reforma i han advertit que abocaria els aturats a la pobresa. Els canvis al PIRMI ja són oficials.
Ja no és una opció per als aturats sense subsidi
El decret aprovat ahir introdueix un nou motiu per quedar exclòs de la renda mínima, que fins ara cobrava tothom que no disposava de cap altra font d'ingrés. No hi tindran dret aquells que tenen un problema exclusivament laboral "sense cap dificultat social afegida". S'elimina així d'un sol cop bona part dels beneficiaris actuals i s'evita també la incorporació futura del 69% d'aturats catalans, que esgotaran l'atur en els pròxims mesos. El portaveu del Govern va assegurar que la Generalitat "està treballant en un paquet de mesures per afavorir la inserció laboral" d'aquest col·lectiu i va prometre "incloure el màxim de persones provinents del PIRMI en els plans d'inserció" que es vehiculen a través del Servei d'Ocupació de Catalunya.
Subjecte a "disponibilitats pressupostàries"
Un dels canvis que ha suscitat més debat dins mateix del Govern és la subjecció de l'ajut, a partir d'ara, a "les disponibilitats pressupostàries". El mateix conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va expressar al mes de maig, en un correu electrònic que va sortir a la llum divendres passat, la seva oposició a aquesta transformació del PIRMI en una ajuda "no garantida". Però la modificació proposada per Empresa i Ocupació va tirar endavant. El decret aprovat ahir només detalla que quan el pressupost del Govern no sigui suficient per atendre totes les sol·licituds, caldrà prioritzar els expedients amb "criteris objectius i no discrecionals".
El silenci serà negatiu a partir dels quatre mesos
Mentre la llei del PIRMI del 1997 establia que la resposta a les sol·licituds no podia trigar més de dos mesos i si se sobrepassava el termini l'ajuda es consideraria "provisionalment aprovada", a partir d'ara el Govern tindrà quatre mesos per respondre i el silenci administratiu es considerarà com una denegació.
Al cap de 5 anys, es deixarà de cobrar el PIRMI
El PIRMI era fins ara un ajut sense límit temporal que, de fet, es prorrogava automàticament. Això, segons el Govern, estava cronificant molts dels casos. Per això, la reforma fixa un màxim de cinc anys en el cobrament de l'ajut, amb possibilitat de prorrogar-lo tres anys més i de mantenir-lo fins als 65 anys per als que siguin majors de 60.
El límit, el salari mínim interprofessional
La renda mínima d'inserció són uns 420 euros mensuals de mitjana, però la possibilitat d'afegir-hi complements en funció dels familiars a càrrec havia fet que en alguns casos la quantitat final fos molt superior. Segons el Govern, això desincentivava la recerca de feina, que és un dels requisits que acompanyen la percepció d'aquest ajut. La reforma fixa un màxim per al PIRMI equivalent al salari mínim interprofessional, que avui són 641,4 euros.
Dos anys de residència a Catalunya com a mínim
Si fins avui calia haver viscut a Catalunya almenys un any per poder tenir accés al PIRMI, a partir d'ara s'exigirà com a mínim dos anys de residència legal acreditada per poder sol·licitar l'ajuda. També s'inclou la obligatorietat de residir permanentment a Catalunya mentre es percep l'ajuda, sense que es pugui passar més d'un mes fora del país. Amb aquesta especificació, el Govern pretén evitar els casos -encara no quantificats- de perceptors del PIRMI que, segons l'executiu, cobren l'ajut mentre viuen al seu país d'origen (un 42% dels beneficiaris de l'ajut són immigrants). Aquest va ser un dels detonants de l'operació endegada pel Govern aquest mes d'agost contra el frau en la renda mínima, tot i que encara està per veure quina incidència té. L'enviament de xecs nominals per pagar l'agost, en lloc de l'habitual transferència bancària, va col·lapsar els serveis socials i va desfermar la polèmica. Però res no ha aconseguit frenar els canvis en l'ajuda a la pobresa.
