El PNB ofereix mà estesa al PP

MADRID.Si en política les formes són gairebé tan importants com els continguts, la trobada entre els dos dirigents demostra que el PP situa els nacionalistes bascos com un soci preferent. La trobada entre Rajoy i Urkullu es fa la mateixa setmana que el president espanyol rep diversos mandataris autonòmics. Avui és el torn d'Artur Mas. A més, la reunió va durar el doble que la mantinguda divendres a la Moncloa amb el lehendakari Patxi López.

El líder del Partit Nacionalista Basc (PNB) va agrair el gest posant el comptador a zero, obrint els braços a l'executiu de Madrid en matèria econòmica i a l'hora de teixir els consensos necessaris perquè ETA deixi les armes definitivament i comenci una etapa de reconciliació al País Basc. "Passar de la pàgina negra del terrorisme a la pàgina blanca de la concòrdia", va dir.

No desaprofitar el consens

Seguint la tònica de les reunions que manté amb els presidents autònomics, ni Rajoy ni cap portaveu oficial van donar detalls de l'entrevista, que la Moncloa emmarca en un tempteig protocol·lari. De fet, els canals de diàleg entre populars i nacionalistes bascos es mantenen oberts des de fa temps.

Només va comparèixer Iñigo Urkullu per explicar el seu punt de vista. Segons va dir, el PNB es va limitar a garantir "el mateix nivell d'acord i col·laboració per consolidar la pau" que havia ofert a José Luis Rodríguez Zapatero en l'anterior legislatura. "Comptem amb el consens polític més gran per tancar definitivament el terrorisme en molt de temps", va avisar. Per això, li va oferir "discreció, dedicació i compromís" i espera que Rajoy reculli el guant: "Sóc conscient de l'actitud d'on parteix el PP però estic esperançat que el president del govern espanyol sabrà gestionar els seus temps". El PNB és partidari, i així ho va traslladar a Madrid, de buscar un gran acord que inclogui totes les sensibilitats ideològiques, inclosa l'esquerra abertzale que ara no està al Parlament de Vitòria, per encarar un temps nou. L'horitzó polític que els nacionalistes plantegen és un nou estatus per al seu país de cara al 2015 que passaria, segons va dir Urkullu, per les relacions de "bilateralitat" amb els altres territoris de l'Estat.

Urkullu va esquivar la pregunta de quina havia estat la resposta del seu interlocutor, més enllà de la "receptivitat". Tot i això, en va fer un balanç positiu i fins i tot va reiterar la predisposició del seu partit ha arremangar-se per assumir els "sacrificis" en matèria econòmica per reactivar el creixement i la creació de llocs de treball.

Reinserció individualitzada

Poc abans de la reunió, en què també es va abordar la situació dels presos d'ETA, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar al Congrés que impulsarà una "política de reinserció individualitzada [descartant una amnistia] i intel·ligent, que aprofiti les oportunitats que la nova situació ofereix", en referència al cessament de la violència, l'octubre de l'any passat. Va admetre que actuarà amb "altura de mires" i amb la "generositat" que la llei permet. Ara bé, va exigir als presos que demanin perdó a les víctimes i es desmarquin de la cúpula de l'organització. Tot i que considera que hi ha "una amenaça latent" ja ha donat ordre per retirar part dels escortes que hi ha ara.