El PP i C's no aconsegueixen trencar el consens antitaurí

Barcelona.Un any després de la prohibició de les corrides de toros, l'intent del PP i C's de reobrir el debat només va servir per demostrar que la incomoditat inicial d'alguns partits davant la iniciativa ha madurat fins a la plena assumpció del seu resultat. Aleshores la llei es va aprovar per 68 vots a favor i 55 en contra -amb un rebuig majoritari al PSC i minoritari a CiU, ja que els diputats tenien llibertat de vot-, però el replantejament d'ahir només va rebre el suport de 20 diputats.

La primera iniciativa, del PP, proposava una moratòria de tres anys a la prohibició, prevista per a l'1 de gener del 2012. L'argument econòmic apuntava a la indemnització que haurien de rebre els afectats. Citant un informe del professor d'Economia de la UB Vicente Royuela que assegura que la despesa del Govern ballaria entre els 300 i 500 milions, el popular Rafael Luna defensava que la prioritat en crisi havien de ser les polítiques socials.

Tanmateix, aquestes quantitats no les comparteixen els altres grups, que van rebaixar la xifra a pocs "milers d'euros", en el cas de CiU, o van qüestionar la necessitat mateixa de pagar cap indemnització. Solidaritat proposarà retirar-la de la llei argumentant que no es va compensar ningú quan es van prohibir les baralles de galls o de gossos, mentre que ERC i ICV-EUiA dubten que amb els nous usos que tindrà la plaça de la Monumental -l'única encara operativa a Catalunya- calgui pagar cap quantitat al propietari, l'empresari Pedro Balañá. El republicà Oriol Amorós, a més, va desacreditar l'informe citat per Luna recordant que Royuela forma part precisament de la junta de la Plataforma Promoción y Difusión de la Fiesta.

En tot cas, segons la llei, el Govern fixa la quantitat -hi treballarà quan s'hagi de fer efectiva, a principis del 2012-, tot i que els afectats la poden recórrer a la justícia. El PP, però, fa temps perquè el Tribunal Constitucional es posicioni sobre el seu recurs contra la prohibició i va insinuar un possible acord entre CiU i Balañá per la quantitat de la indemnització.

ERC, contra els correbous

El segon argument de Luna, que va secundar Albert Ribera (C's), és que CiU i ERC s'oposen a les corrides perquè les consideren espanyoles. Amorós, però, li va respondre que Francesc Macià i Lluís Companys eren aficionats als toros i que el seu partit sempre s'ha oposat al patiment animal, de manera gradual, a mesura que s'eixamplava el consens. I, tot i reconèixer que alguns membres del seu grup "no ho comparteixen", va assegurar que ERC vol més controls als correbous i votarà abolir-los quan hi hagi una majoria social favorable.

La qüestió ètica només va aparèixer en moments puntuals i, amb el fred argument que el PSC no vol "reobrir el debat en cada moment", el diputat Jordi Terrades va afegir els socialistes a les esmenes de CiU, ICV-EUiA, ERC i SI per rebutjar la proposta del PP i la de C's, que volia frenar del tot la prohibició.

La nota divertida del debat la va protagonitzar Joan Laporta, que va afirmar que "defensar els toros per tradició és com si Itàlia debatés tornar a obrir el circ romà per fer-hi matances".