El PP compleix els 100 dies de govern amb un regust agredolç
El president espanyol analitza amb la cúpula del PP els primers tres mesos de govern. El fracàs electoral a Andalusia i Astúries i la creixent contestació social a les retallades marquen l'agenda.
MADRIDMariano Rajoy celebrarà avui amb els seus companys del PP els seus primers cent dies al capdavant del govern espanyol amb menys alegries i més nervis dels esperats. Rajoy aspirava a arribar a la primera reunió del comitè executiu nacional del PP, que es va escollir al congrés de Sevilla, amb la victòria de les eleccions andaluses sota el braç i amb l'aval ciutadà als intensos primers cent dies -que es van complir divendres- a la Moncloa; però ho farà amb una sensació agredolça per la victòria insuficient a Andalusia, la destacada contestació social durant la vaga general i els creixents dubtes de Brussel·les i els socis europeus sobre l'estabilitat econòmica espanyola.
La primera trobada de la nova cúpula del PP versarà principalment sobre tres qüestions: l'acció de govern, els pressupostos presentats divendres i la ressaca del fracàs electoral a Andalusia i Astúries. Rajoy ha insistit en els últims dies que no li tremolarà el pols i que seguirà amb les reformes "imprescindibles" perquè Espanya recuperi la preuada credibilitat dels mercats i la Unió Europea (UE).
La incògnita està en saber si podrà suportar sense cap desgast la pressió social -que els sindicats amenacen d'incrementar- contra les seves polítiques d'austeritat, especialment la reforma laboral, que dijous va ser contestada àmpliament al carrer.
La clau de tot plegat és que el full de ruta ideat per Rajoy ha canviat. És a dir, la seva estratègia ha fracassat. El president ja va avançar en el seu discurs d'investidura que el gruix dels ajustos s'anunciarien a partir de l'última setmana de març. Tot girava entorn de Sevilla. Rajoy va resistir a les pressions europees i no va presentar els pressupostos fins a cinc dies després dels comicis andalusos i asturians.
El fracàs de l'estratègia
L'objectiu d'evitar perjudicar les aspiracions electorals li ha sortit malament. El PP no ha conquistat el territori més desitjat i no ha obtingut l'hegemonia esperada, mentre que el PSOE no ha tocat fons sinó que ha donat tímids indicis de ressorgir de les cendres del 20-N.
La que havia de ser la setmana de la consolidació ha estat la setmana dels nervis. Diumenge els conservadors van veure com les retallades els començaven a passar factura a les urnes, dijous com els sindicats mantenien capacitat de convocatòria i divendres com Rajoy no tenia altre remei que ampliar en 10.000 milions -amb amnistia fiscal inclosa- l'ajust per reduir aquest any el dèficit públic del 8,51% fins al 5,3%. En total, la tisorada de l'Estat serà de 27.300 milions, amb mesures que el PP criticava amb duresa a l'oposició, com el perdó fiscal o la pujada de l'IRPF aprovada a finals del 2011.
La situació, però, és "límit" i cal fer coses que a un no li agraden, com va dir divendres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Basant-se en aquest mateix argument, el portaveu del PP al Congrés de Diputats, Alfonso Alonso, va justificar ahir l'amnistia fiscal per fer aflorar 25.000 milions ocults, perquè era "l'única alternativa" a no haver d'incrementar l'IVA. En un acte a Cadis, Alonso va estendre la mà a les altres formacions polítiques perquè "millorin i donin alternatives" als pressupostos de l'Estat, que es presentaran demà al Congrés.
El PSOE, però, s'ha mostrat molt crític amb els comptes. De fet, arran dels resultats andalusos, el PP tem que el PSOE s'hagi d'escorar a l'esquerra per poder governar amb IU, i eviti, per tant, donar suport a les principals reformes del govern, que ara per ara té en CiU el seu principal soci econòmic, i a la renovació dels òrgans estatals.
L'estratègia de posposar les noves retallades fins després dels comicis també ha complicat la vida a Rajoy a Europa. Els dubtes sobre la capacitat d'Espanya de reduir 3,2 punts de dèficit han crescut en els últims dies, fet que ha fet pujar la prima de risc. De fet, Rajoy explicarà avui al president del grup parlamentari de la CDU alemanya -el partit d'Angela Merkel- els pressupostos i els seus plans d'austeritat.
Tres grans reformes i una vaga
Ningú pot negar al president espanyol la intensitat dels seus primers cent dies. Ha presentat tres grans reformes -laboral, financera i d'estabilitat pressupostària- i ja ha patit una vaga general. A banda de les mesures econòmiques destaquen les polèmiques propostes educatives del ministre José Ignacio Wert i les del titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, sobre la llei de l'avortament i la figura materna.
