SEVILLAEn el moment més dolç de la història de la dreta espanyola, la gran incògnita del 17è congrés, que es fa aquest cap de setmana a Sevilla, és saber com es concretaran els equilibris a la direcció. És a dir, fins a quin punt Mariano Rajoy contrapesarà la seva número 2, María Dolores de Cospedal, perquè no faci la sensació que ja l'ha ungit successora. En una posada en escena cuidada fins a l'últim detall (com sempre a can PP ) ahir va ser el torn de treure pit del camí recorregut des del 2008 i, sobretot, marcar el pas al partit per evitar que es descontroli, ara que la majoria de dirigents tenen càrrecs de responsabilitat al govern espanyol, a les comunitats autònomes o als ajuntaments.
Aquesta és una de les preocupacions de Rajoy, que no oblida el paisatge desolat que es va trobar el 2004 a la seu del madrileny carrer Génova, quan va instal·lar-hi el campament base després de perdre dramàticament les eleccions.
Missatge als crítics
De Cospedal va presentar l'informe de gestió amb la seguretat de qui sap que repetirà en el càrrec de secretària general. Les seves paraules sonaven més de cara al futur que com a balanç de la feina feta.
Al record dels més de 3.000 compromissaris del congrés hi ha gravat amb foc el que van fer a València encara no fa quatre anys. Aleshores les divisions internes van estar a punt d'esquinçar el partit. Rajoy es va imposar al sector dur que apadrinaven José María Aznar i Esperanza Aguirre. De Cospedal ho va recordar: "Pot semblar que ha estat un camí fàcil, però com tots sabeu no ha estat així. Només perquè vam saber abordar-lo des de la unitat i el sentit comú, preservant la nostra independència i oferint-nos a tots els espanyols sense condicionants, hem pogut arribar a la meta". Per ella, entre les característiques que han permès a Rajoy guanyar les eleccions en sobresurt una: "Tenir un únic discurs a tota Espanya i ser un partit capaç d'articular el nostre país. Tenim un projecte per a Espanya". Els delegats, a mà alçada, van aprovar l'informe sense ni un vot de càstig. Unanimitat a la búlgara .
En aquest discurs únic, que serà encara més marca de la casa a partir d'ara, la número 2 del PP no es va oblidar de Catalunya. Va dir que els populars catalans són avui "un element essencial al Parlament". Tot i que "no és fàcil recórrer el camí popular a Catalunya". La clau de l'èxit, va dir, és haver "aconseguit ser tan espanyol com català". És a dir, haver trobat en Alícia Sánchez-Camacho el punt just de barreja entre Aleix Vidal-Quadras i Josep Piqué.
De Cospedal no va ser l'única que va apostar per treure la pols al missatge centralitzat i a l'espanyolitat desacomplexada, que tant sedueix les bases conservadores. El portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, també s'hi va apuntar. Des de l'ala aznarista, Jaime Mayor Oreja, el cap de files del PP al Parlament Europeu, va demanar a Rajoy que lideri "una nació cohesionada i unida" perquè els "adversaris que no creuen en Espanya estan a l'aguait". Per l'exministre de l'Interior, tot aquest debat s'ha d'emmarcar en "una crisi moral" que és la causa real, segons ell, de la crisi econòmica. La resta del partit, més pragmàtic, es va limitar a centrar-se en l'econòmica i va escenificar el tancament de files amb el govern espanyol per tirar endavant reformes com la laboral. De Cospedal ho va rematar: "Estareu amb mi si dic que la marea silenciosa de 5 milions de persones que no poden treballar ressona més que les pancartes ancorades al passat".
Pendents de la nova direcció
Avui Rajoy serà reelegit president del PP i farà pública la nova cúpula, que guarda de manera hermètica. Tot apunta que el seu amic Javier Arenas -en qui confia per guanyar a Andalusia- repetirà de vicesecretari general. I es dóna per fet que Sánchez-Camacho hi tindrà un paper destacat tot i que ella ahir s'encarregava de negar-ho rotundament.
Del que no queda rastre aparent és de la incomoditat d'alguns barons pel pes polític de De Cospedal. Per si de cas, va subratllar que el partit està per sobre dels "líders i els personalismes de cada moment". Després d'aquest congrés, i amb frases com aquestes, queda clar que està situada a la pole per al dia després de Rajoy. Només li pot fer ombra Soraya Sáenz de Santamaría, l'altra gran aposta de futur de la dreta.
