L'ESTRATÈGIA DELS CONSERVADORS
Crònica 25/04/2012

El PP fa promeses per girar full al seu perfil anticatalà

El PP català vendrà al seu congrés un model d'estat que permeti singularitzar Catalunya dins d'Espanya. Tot plegat, un intent verbal de desfer-se de l'etiqueta d'anticatalà i que Génova encara no ha beneït.

Sara González
3 min
LA VEU DE LA "REFUNDACIÓ" 
 El portaveu Enric Millo va presentar ahir una ponència que encara no coneixen al carrer Génova.

BARCELONAPel PP de Catalunya, l'independentisme ja no és l'aspiració d'una minoria radical, sinó una opció "en auge" que cal combatre. Amb una crisi econòmica i uns impagaments de l'Estat que han fet encara més evident el greuge fiscal que pateix Catalunya, l'anticatalanisme ja no està de moda. Per això el PP, el partit que va exercir de gran fustigador de l'Estatut, busca la manera d'adequar el seu discurs a la centralitat que li ha donat ser el soci prioritari del Govern. I ho vol fer presentant a la ponència del pròxim congrés un nou model d'encaix de Catalunya a Espanya que anomena "autonomisme diferencial" i que preveu una singularització del model de finançament català.

Els populars van fer ahir gala d'haver enginyat un sistema que està a cavall entre "el nacionalisme separatista" que defensen CiU i ERC i "el federalisme igualitari" que abandera el PSC. El portaveu popular, Enric Millo, va explicar que es tracta d'un model que permetrà solucions per a les comunitats "en funció de la seva història, la seva llengua i la seva cultura" i que "dóna més possibilitats de desenvolupar l'autogovern" perquè no obliga a un mateix tractament que a la resta de territoris. Tot i això, Millo va obviar que a hores d'ara existeixen mecanismes legals perquè qualsevol autonomia pugui equiparar-se a una altra davant un tracte diferencial.

Diferents sota el paraigua comú

Singularització, però unió sòlida i inqüestionada amb Espanya. I és que els populars pretenen "refundar-se" com a partit de govern sense renunciar a l'espanyolisme, el bilingüisme i la solidaritat amb la resta de territoris. La proposta estrella va en aquesta línia: planteja un model de finançament singularitzat de Catalunya, però sense sortir de la llei orgànica de finançament autonòmic, la Lofca. Mantenint-se sota el paraigua del règim comú, Millo va defensar que la Generalitat gestionés una cistella d'impostos prou àmplia per garantir les competències que li atorga "l'Estatut constitucional". Això implica, segons ell, més participació en la recaptació dels impostos i aconseguir que la suma de l'esforç fiscal dels ciutadans s'adeqüi a la despesa invertida per part de l'Estat en Catalunya. De "la clau de la caixa" a la qual el Govern no vol renunciar en va dir que és un debat "absurd".

L'objectiu final, segons la ponència, és "un resultat similar al dels territoris forals". Això sí, sense renunciar a la solidaritat amb la resta de l'Estat, que "no pot ser il·limitada i ha de tenir caràcter finalista".

Amb aquest nou gir catalanista, per ara només verbal, els populars volen carregar-se de raons per ser "l'única alternativa al nacionalisme separatista" i seduir votants no independentistes de CiU i fer encara més forat en el minvat electorat d'un PSC que acusa problemes d'estratègia. Ahir van carregar durament contra l'independentisme, una "xacra" de la qual cal sortir-ne perquè porta la societat catalana "a l'empobriment cultural i social".

No queda tan clar que aquest intent de contrarestar el sobiranisme presentant un nou model de relació amb l'Estat en la línia del federalisme asimètric faci el pes al PP espanyol, que té dirigents com Esperanza Aguirre, que reivindiquen la recentralització i el cafè per a tothom.

A l'espera de la lletra petita

Millo va admetre que la ponència que es debatrà i es votarà al congrés del 5 i 6 de maig només ha estat enviada als compromissaris catalans i no ha passat pel vistiplau de Génova. Fonts del govern espanyol van intentar refredar ahir les expectatives sobre la proposta a l'espera de conèixer-ne detalls. "Ara estem amb els pressupostos, anem per parts. Cal saber els detalls per poder opinar i conèixer la lletra petita abans de fer grans titulars", van dir a l'ARA fonts pròximes a Mariano Rajoy.

Mentre Génova no el tombi, aquest guió serà el de Sánchez-Camacho, que amb aquest perfum catalanista ressuscita l'era Josep Piqué. Tot plegat, un déjà-vu . Ell no se'n va sortir. Ara ho intentarà ella. Génova haurà de triar entre buscar la centralitat a Catalunya o seguir satisfent l'ala espanyolista.

stats