El PP s'aferra a ETA per debilitar Rubalcaba

MADRID.Xàfec polític de la dreta política i mediàtica contra l'home fort del govern espanyol i el més ben situat per substituir Rodríguez Zapatero l'any que ve si finalment no es presenta. El PP exigeix que el vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba doni explicacions per les actes de l'excap de l'aparell militar d'ETA Francisco Javier López Peña, Thierry , confiscades per la Guàrdia Civil després de la seva detenció i que ahir va publicar el diari El País . Segons aquests documents, l'executiu socialista hauria seguit negociant després que ETA trenqués de facto la treva fent explotar un cotxe bomba a l'aeroport madrileny de Barajas, el desembre de l'any 2006. Per la dreta, queda clar que Rubalcaba "ha enganyat" els ciutadans.

La negociació posterior a l'atemptat no és una dada nova. Ahir, el diari basc Gara recordava que ja havien publicat aquesta informació fa temps. També ho recullen llibres com El triangulo de Loiola , del periodista Imanol Murua. Ara bé, el PP va actuar ahir com si fos una novetat que apunta directament el número 2 de l'executiu, Pérez Rubalcaba.

Objectiu: el successor

Per això el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, va exigir que el responsable d'Interior comparegui al Congrés i doni tots els detalls d'aquelles converses amb ETA. Els conservadors ja fa setmanes que han situat sota el focus Rubalcaba, sobretot des del moment en què s'ha convertit en el favorit, dins i fora del PSOE, per agafar el relleu de Zapatero. Com va explicar aquest diari, Rajoy ha trobat la complicitat d'un sector de la dreta mediàtica de la capital espanyola que s'ha acarnissat amb vehemència contra el vicepresident espanyol fins i tot durant la seva hospitalització a la UCI per una infecció urinària. El punt d'atac contra Rubalcaba és l'anomenat cas Faisán, el suposat avís des de càrrecs del departament de l'Interior al propietari d'un bar d'Irun, a Guipúscoa, per frustar una operació policial contra una xarxa que, presumptament, extorquia empresaris. Segons el PP, i diaris com El Mundo , les actes d'aquelles negociacions reforcen les sospites sobre l'actuació, que ara s'investiga.

Apel·lant a la consigna dels que volien saber la veritat després dels atemptats de l'11-M, Rajoy va afirmar ahir que "els espanyols es mereixen un govern que no els menteixi" perquè "una majoria dels espanyols pensa, i amb raó, que aquest govern ha actuat al marge de la llei". El PP afirma que tot plegat deixa Rubalcaba en una "situació molt delicada".

Segons la versió d'ETA, el govern espanyol els va dir que havien fet esforços, com "canviar el fiscal general" i donar ordres als cossos de seguretat perquè no fessin "detencions". L'exfiscal en cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, un home proper a les tesis del PP i cessat l'any 2006, va assegurar ahir que queda clar que el van apartar del càrrec "per exigències dels terroristes". Segons Rajoy, aquest fet és "vergonyós". La presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, va vincular les actes amb la manifestació que les víctimes del terrorisme han convocat el dia 9 d'abril a Madrid, en plena precampanya electoral del 22-M. El PP hi dóna ple suport.

Rubalcaba es va defensar ahir i va admetre que estava "orgullós" de la feina feta durant la treva: "Perquè vam fer bé les coses aleshores, ara estem com estem. Perquè no ens en vam refiar no va passar -segons el vicepresident- com en l'alto el foc del 1998". ETA el va aprofitar per fer entrar cinc comandos nous i cometre més de 40 assassinats. Va dir que sempre va donar ordres perquè els moviments fossin "reversibles".

ZP surt a escena

L'estratègia del PP, situant Rubalcaba a l'ull de l'huracà, té molts números per marcar la campanya electoral. Per evitar que els 15 dies siguin un plebiscit sobre la gestió del govern estatal, el PSOE va presentar ahir una proposta de campanya molt centrada en cada territori. "No és una campanya, són moltes a la vegada i en cada lloc", va proclamar el vice-secretari general del partit, José Blanco. Això no vol dir que optin per "amagar" el president del govern espanyol, però Zapatero només participarà en sis actes de precampanya i vuit o nou durant els 15 dies anteriors als comicis. Unes xifres lleugerament inferiors a les de fa quatre anys. Un dels actes serà a Catalunya.

Zapatero manté la incògnita sobre el seu futur. Blanco no va revelar ahir si anunciarà la decisió en el comitè federal de dissabte que ve i es va limitar a dir que el president del govern espanyol actuaria pensant en "l'estabilitat d'Espanya". La crida dels grans empresaris perquè ho ajorni va agafant força.