Madrid"Divendres vam sortir del carril electoral i, després de la dimissió, hi hem tornat", assegurava un portaveu de la cúpula del PP. A la seu del carrer Génova, ahir tothom respirava una mica més alleugerit perquè Francisco Camps, l'home que s'havia convertit en una pedra a la sabata en el camí cap a la Moncloa, ja no hi és. Els populars poden tornar al carril, a parlar només del seu llibre: economia i petició d'eleccions anticipades.
A aquest mantra de manual, que els ha permès disparar-se en les enquestes respecte del PSOE, l'equip de Mariano Rajoy hi sumarà amb més força els atacs pels casos de presumpta corrupció que esquitxen l'entorn del candidat Alfredo Pérez Rubalcaba. Després de l'adéu, abans-d'ahir, del president valencià, el PP se sent més legitimat èticament per exigir que qui la fa, la pagui, encara que la justícia no hi hagi dit la seva.
Populars i socialistes són prou conscients que el moviment del 15-M és ben vist per la ciutadania -ho reflecteix l'últim baròmetre del CIS- i ara més que mai volen alçar la bandera de la transparència i de la higiene democràtica. Rubalcaba, que es nega a construir una campanya electoral basada en la por a la dreta, ja ha començat a fer propostes concretes en aquest sentit. El PP no es quedarà enrere i ara creu que té un expedient prou net per ficar el dit a l'ull a l'adversari polític. Casos com el Faisán, els ERO fraudulents d'Andalusia i fins i tot algunes amistats del president del Congrés, José Bono, amb determinats empresaris comencen a treure el nas i creixeran a mesura que s'acostin les eleccions, previsiblement a la tardor.
Una medicina amarga
"És hora que Rubalcaba faci una xarrupadeta al pot de la medicina que s'ha aplicat Camps", va avisar ahir el vice-secretari general de comunicació del PP, el també valencià Esteban González Pons. Un remei "amarg" però que dóna bon exemple: "Francisco Camps ha elevat el llistó de la dignitat política i l'ha posat a una alçada on fins ara no havia estat mai", va afirmar.
El dirigent popular, convençut de la innocència del seu amic, va provar diverses vegades de girar el focus perquè deixi de mirar cap a la Generalitat valenciana i il·lumini tots els racons del socialisme. Aquesta era ahir la consigna que, de forma gairebé automàtica, van repetir tots els dirigents del partit.
Per Pons, el candidat del PSOE ha d'assumir "responsabilitats polítiques" pel cas Faisán, el suposat avís policial a una xarxa d'extorsió d'ETA que els alertava d'una operació en contra en un bar d'Irun, a Guipúscoa, l'any 2006, en plena treva. Per aquest cas hi ha tres comandaments policials processats.
A parer seu, el president valencià dimitit va prendre "una gran decisió" per a un problema que va titllar de "petit", els vestits que presumptament va rebre de la xarxa corrupta que liderava Francisco Correa. Res a veure amb el que va qualificar de "traïció a la policia i a la Guàrdia Civil amb els seus pitjors enemics, ETA". Pons va obviar que ni Rubalcaba ni el nou ministre de l'Interior, Antonio Camacho, no apareixen mencionats a la resolució judicial.
L'exministre i ara líder socialista ho va recordar en una entrevista a TV3. Va explicar que els dos casos no són comparables i que qui pretén equiparar-los només busca fer anar "l'aigua al seu molí"."Tots els etarres que estaven en aquest afer ja han estat detinguts i processats".
L'ofensiva popular va apuntar a tots els talons d'Aquil·les dels socialistes. El president del PP andalús, Javier Arenas, va disparar contra "els responsables del frau de 700 milions del fons de rèptils ", en referència a la inclusió de falsos prejubilats, vinculats al PSOE, en els ERO pagats amb diners de la Junta d'Andalusia. L'exministra Celia Villalobos va denunciar una suposada doble vara de mesurar i va citar José Bono, que "reconeix que un amic empresari li ha moblat la casa i això no és motiu de suborn passiu impropi [el delicte que s'imputa a Camps], perquè el fiscal no hi intervé". No va ser l'única que va alertar d'una cacera política contra el polític valencià, a qui veuen com un cap de turc que algun dia hauran de rehabilitar per a la vida política espanyola.
El PSOE va provar de contraatacar assegurant que el PP volia "banalitzar" el cas Gürtel, un entramat molt profund i dens que arrossegat alcaldes, parlamentaris i ara un president autonòmic.
El judici no s'evita
Si la consigna de la dreta era passar la pilota al terrat de Ferraz, entre les files socialistes l'ordre era atacar la suposada debilitat de Mariano Rajoy.
El portaveu de l'executiu espanyol, José Blanco, va preguntar-se per què el líder del PP "al matí li deia [a Camps] que anés al jutjat a admetre que era culpable, i a la tarda afirmava en un comunicat que era presumptament innocent". Els socialistes creuen que la dimissió del president ha estat un altre cop baix a l'autoritat de Rajoy perquè en el fons no evita la temible fotografia de Camps assegut al banc dels acusats. Ahir el seu advocat va confirmar formalment que rebutja declarar-se culpable.
Al PP, però, estan tranquils. Saben que no hi seurà un càrrec institucional, esperen que se'l declari innocent i, a canvi, han tancat una ferida que supurava. La cúpula del partit també valora que la substitució sigui ràpida i amb l'acord de totes les famílies del PP valencià, enfrontades entre elles. Alberto Fabra té tota la confiança de Rajoy.
Les eleccions espanyoles seran la prova del cotó per saber si aquest episodi esperpèntic ha convençut o no els valencians.
