Tots els sectors es reafirmen en l'estratègia d'esquerra nacional
BarcelonaL' estratègia que va aprovar el congrés d'Esquerra del 2004 tenia com a objectiu créixer a costa del PSC per tal de construir una esquerra nacional catalana autònoma de Madrid que actués com a alternativa del nacionalisme conservador de CiU. En conseqüència, el tripartit i l'elaboració de l'Estatut havien de fer entrar en contradicció el projecte federal, engrandir l'espai sobiranista i erigir ERC com l'esquerra catalana hegemònica.
La realitat, però, ha estat una altra. En una societat que es defineix de centreesquerra i amb l'independentisme més normalitzat que mai, el daltabaix electoral dels republicans ha estat contundent. Malgrat tot, cap sector qüestiona l'estratègia aprovada, sinó que les crítiques es dirigeixen cap a la manera d'aplicar-la i cap als lideratges del partit.
1. Vigència de l'objectiu Després de dos tripartits, Pere Aragonès, diputat i membre de l'executiva nacional d'ERC, considera que ha quedat demostrat que "si l'esquerra vol aspirar a governar a Catalunya, ha de ser diferent a l'espanyola, ja que és una contradicció governar a Madrid i aquí". De fet, el portaveu de les joventuts republicanes, Gerard Coca, recorda que la seva formació "mai" va voler "substituir CiU, sinó el PSC", i el diputat al Congrés Joan Tardà es reafirma en el fet que "ERC aspira a l'hegemonia de l'esquerra catalana".
El president del grup municipal d'Esquerra a Barcelona, Jordi Portabella, proposa establir un pas intermedi abans d'aquest ambiciós objectiu: construir "un tercer espai per trencar amb el bipartidisme de PSC i CiU" i que s'ubiqui "entre l'esquerra nacional i la sobiranista".
2. Errors d'aplicació Malgrat els mals resultats, Coca defensa que "el 50% de la feina està feta", ja que "el PSC ha quedat qüestionat com a esquerra catalana". Tanmateix, el senador republicà Carles Bonet lamenta que hagin condemnat l'estratègia "les divisions internes i l'entorn mediàtic de CiU", que hauria obligat a forçar la màquina en l'aspecte nacional. Segons afirma, "ERC s'ha excitat i ha passat a ser només un moviment independentista". "Ens hem desviat de la ruta", assegura. Aragonès afegeix: "El PSOE s'ha carregat el projecte d'esquerres a Catalunya en negar l'autonomia al PSC".
3. Prioritat ideològica Cap dels dirigents consultats posa en qüestió la doble vessant ideològica del partit. Coca ho resumeix: "ERC ha de ser independentista, d'esquerres i treballar arreu dels Països Catalans". "No s'entén que es pugui parlar d'independència sense socialització de la riquesa", afirma Tardà. Com a molt, Bonet critica que s'hagi fet tant d'èmfasi en l'Estat propi, durant les últimes campanyes. Aragonés accepta que potser "l'increment de l'independentisme ha fet creure que aquesta era la prioritat de molta gent", tot i que "ERC sempre ha d'anar estirant".
4. El vessant social L'esquerra europea pateix una crisi d'identitat i ERC no se'n salva. "Cal repensar el paper de les esquerres", defensa Tardà, que marca com a base el treball "pels valors republicans i pel manteniment de l'estat del benestar". "Ha d'haver-hi un camí entre la tercera via i el socialisme del segle XXI de Chávez", assegura Aragonès, que recorda que "PSC i CiU coincideixen en moltes qüestions en matèria econòmica".
5. El vessant nacional Un dels aspectes que genera debat és el grau de reivindicació nacional a curt termini d'Esquerra. "Cal entendre que la independència immediata no hi serà", reflexiona Aragonès. Per això, Bonet defensa que "no es pot tancar el partit només a independentistes, sinó que cal incloure-hi els federalistes". El dret a decidir com a fórmula per atreure aquests dos perfils és el comú denominador que ERC abanderarà.
6. On rascar vots Els partits dels quals cal pescar suports és una qüestió que provoca diversitat d'opinions, ja que ara l'objectiu no pot ser només un PSC abandonat per part del seu electorat més catalanista. En tot cas, pocs confien recuperar els antics votants que ara han optat per Solidaritat Catalana i Bonet fa números per afirmar que en els últims comicis "el PSC ha perdut 500.000 vots i ERC, 300.000", provinents de "gent idònia per construir una proposta d'esquerra catalana autònoma del PSOE".
Per la seva banda, Portabella sí que proposa pescar en aquest riu, però primer encara veu possible "recomposar l'espai sobiranista". "Barcelona pot ser un banc de proves d'aquesta estratègia", assegura.
7. La política d'aliances Una de les qüestions que més controvèrsia genera és la de les aliances amb altres partits. De cara als propers comicis locals, Coca aposta per tancar acords "buscant la centralitat a cada municipi, en base a un programa de mínims", sense fixar tendències en l'àmbit nacional que puguin encasellar la formació republicana. Per la seva banda, Aragonès defensa que "les iniciatives amb altres forces d'esquerres [de l'àmbit nacional] han de ser sobre la base del dret a l'autodeterminació". "Si ICV s'ho pren seriosament, podem parlar de moltes coses", avança.
Fora de les institucions, Tardà vol teixir "aliances amb altres forces d'esquerres al carrer, als sindicats, a associacions diverses i ONGs". Per la seva banda, Bonet veu necessari "un nucli de gent més o menys extern dels partits que reflexioni sobre l'acció de govern de les esquerres" i proposi "un programa del nou catalanisme d'esquerres".
8. Model de partit Entre els dirigents consultats hi ha quòrum en la idea que cal obrir el partit. Així, Portabella vol "buscar complicitats amb la societat civil" i Coca defensa "una estructura de partit més permeable". "La política del Parlament ha de ser un altaveu de la feina al carrer", afegeix, motiu pel qual vol que Esquerra abanderi unes idees força concretes a la cambra que identifiquin la formació. Finalment, Aragonès també veu important que el partit demostri que és "rigorós i eficaç" per recuperar, així, la confiança de qui renega de la gestió dels governs tripartits.
