El PSC, el partit que no vol esquitxar la seva campanya electoral amb la presència de dirigents del PSOE, no va dubtar ahir a fer costat a Zapatero per tombar al Congrés un text que reclamava el que ells mateixos han defensat a Catalunya i al Senat: el pagament enguany dels 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat. El suport al partit germà serà un gripau difícil de digerir i d'explicar, sobretot per a molts alcaldables que es juguen la pell el 22-M i per al sector catalanista del partit. La moció que havia presentat CiU va ser rebutjada per 168 vots en contra: els dels socialistes, catalans i espanyols, i la diputada espanyolista Rosa Díez. A favor hi van votar 161 diputats de CiU, PP, ERC, ICV-EU i BNG. Els representants del PNB, UPN i Coalició Canària, socis estratègics del govern espanyol, es van abstenir. Un cop més, la federació nacionalista es va quedar sense el suport dels seus tradicionals socis bascos, una tendència que ha començat a fer pujar la mosca al nas als polítics convergents.
Tothom guanya
L'escenari central del pim-pam-pum electoral català va ser ahir a la madrilenya Carrera de San Jerónimo. CiU va carregar contra el partit de José Montilla per actuar "en contra dels interessos de Catalunya" i el PSC els va acusar de jugar a una "cínica distracció electoralista" i de "fer servir el nom de Catalunya en va". Al final, però, tots contents: els socialistes van guanyar la votació i els nacionalistes van poder demostrar que, quan ha de triar, el PSC balla amb el PSOE.
Durant tot el dia els socialistes catalans van fer mans i mànigues per justificar-se, amb l'argument que ara la urgència era apuntalar el govern d'Espanya en una votació decisiva per llançar un missatge d'estabilitat als mercats financers internacionals. Segons van explicar, la moció de substitució que van presentar, i que CiU va rebutjar, permetia "buscar una solució" al conflicte que permetès als dos governs sortir-ne airosos. El text del PSC, que tenia el vistiplau explícit del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, apostava per desfer l'entrellat en el marc de les comissions bilaterals Estat-Generalitat, que fins ara no s'han reunit.
Els socialistes n'acusen al president de la part catalana, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Per ell la culpa és del PSC per haver frenat, presumptament, el seu nomenament i haver-li fet perdre temps per negociar amb Madrid.
Duran sabia, però, que el més important ahir era posar el focus en les vergonyes dels seus adversaris, a qui va retreure que no fossin capaços de "donar la cara" i els va acusar d'estar "al servei del PSOE, no pas de Catalunya". "De què serveix tenir 25 diputats a l'hora d'exigir el pagament si aquí s'arruguen?", es va preguntar. Els socialistes van provar de tornar el bumerang amb un doble retret: que CiU dóna lliçons sense haver votat el sistema de finançament del qual emana el fons i que prepara un nou acord electoral amb el PP. "Sembla que estan redecorant l'habitació del Majestic per tornar a conviure junts", va ironitzar el diputat del PSC Daniel Fernández.
Artur Mas va fer evident que el tema serà una fantàstica eina per a la campanya de CiU. Al vespre, minuts després de la votació, va proclamar en un míting a l'Hospitalet que "qui vota contra els interessos de Catalunya no pot donar lliçons de com defensar-la".
Els antics companys de viatge també es van apuntar a censurar el PSC mentre el PSOE s'ho mirava com si no hi tingués res a veure. Joan Ridao, d'ERC, va lamentar que el PSC no s'hagués desmarcat del PSOE per "neutralitzar una iniciativa electoralista". Núria Buenaventura, d'ICV, va aprofitar per avisar CiU que els incompliments de Madrid "no són excusa per a les retallades".
Catalunya, més dèbil
Més enllà que la votació d'ahir esdevingui ara munició electoral, el Govern es manté ferm. El portaveu, Francesc Homs, va alertar que la Generalitat no descarta recórrer a la justícia per reclamar el fons de competitivitat davant del que considera "una clara ofensiva" d'Espanya contra Catalunya. La divisió catalana a la cambra baixa debilita aquesta força necessària per exigir a Madrid que compleixi la llei i pagui aquest any. La clau que pot obrir el pany d'una solució queda una mica més lluny. Cal esperar el 22-M.
