A can PSC cauria com una galleda d'aigua freda que les generals se celebressin a la tardor, just després del congrés que ha de refer-ne el full de ruta. D'entrada, seria inevitable que el debat de fons que tant reivindiquen les bases quedés viciat amb la campanya. I la discussió sobre com articular una veu pròpia a Madrid, que podria resoldre's amb un grup parlamentari que el sector catalanista del PSC defensa amb més força que mai, quedaria frenada des de Ferraz. Bàsicament perquè es tracta d'una qüestió que incomoda i desgasta el PSOE i a les portes de les urnes els podria passar factura entre l'electorat de la resta de comunitats. I en l'hipotètic cas que el congrés del PSC decidís que vol tenir entitat pròpia a Madrid, el PSOE, que ja no tindria opcions de ser la força més votada -el PSC esdevindria el tercer partit d'Espanya-, tampoc tindria temps de reacció i presentar-se per separat a Catalunya. Carme Chacón, candidata del PSC, tindria un problema.
