El cor del poder autonòmic espanyol ja no batega a l'esquerra. Si el Partit Popular té l'estigma, guanyat a pols, de ser el gran partit centralista, des d'avui haurà de combinar aquesta ànima amb el fet de ser la força hegemònica del poder territorial. El PSOE, atrinxerat a la Moncloa, haurà de provar de resistir l'embat dels que reclamen ja eleccions generals anticipades. José Luis Rodríguez Zapatero ja va assegurar ahir a la nit, en una compareixença que no estava prevista, que ni pensar-ho. Els comicis quan toquen, el març del 2012. Al davant hi té un eufòric Mariano Rajoy, que es veu ja amb prou múscul polític per guanyar al PSOE. A la tercera va la vençuda.
Els populars havien dissenyat una campanya pensada per dinamitar les parets mestres dels seus adversaris amb un triple objectiu: sacsejar la moral de la militància, condicionar el procés de primàries per elegir el nou líder del partit, que comença avui, i fer inevitable un avançament de les eleccions previstes per al març de l'any que ve. I se'n van sortir. Espanya s'ha despertat avui de blau uniforme. El PP es va imposar ahir amb una diferència històrica del 10%, molt superior als 4,43% de l'any 1995, quan les anomenades "alcaldesses d'Aznar" van guanyar al PSOE capitals importants com València, Sevilla o Màlaga. Aquest era el sostre històric que Zapatero no volia sobrepassar de cap manera. El PSOE ha perdut 1.500.000 vots a les eleccions locals respecte al 2007.
Grans pèrdues
Les parets mestres que podien aguantar el dic de contenció de l'esquerra es van esfondrar sense contemplacions. La número 2 del PP, María Dolores de Cospedal, serà la nova presidenta de Castella-la Manxa, el gran feu socialista que penjava d'un fil en aquests comicis. De res li ha servit el fins ara cap de govern autonòmic, José María Barreda, no fer cap acte de campanya conjunt amb els dirigents estatals del partit i esquivar el color vermell corporatiu als cartells electorals. Ho va perdre tot. El PP va aconseguir 25 escons, 4 més que fa quatre anys, i el PSOE en perd dos i es queda en 24 escons. En aquesta ocasió hi havia dos diputats més per la reforma de la llei electoral.
A primera hora, els socialistes esperaven conservar el govern de Sevilla, però no se'n van sortir. De fet, el PSOE ha passat a ser la segona força a Andalusia, un toc d'alerta molt seriós per a les autonòmiques de l'any que ve. El popular Juan Ignacio Zoido serà l'alcalde amb 20 regidors. Les esquerres en sumen 13. És significativa la majoria absoluta contundent de la dreta a Còrdova, que és l'única capital de província governada pels comunistes.
L'única alenada d'aire fresc per al partit de Rodríguez Zapatero és Extremadura, a la corda fluixa fins ben entrada la nit. Tot i que el PP va ser la força més votada, al final l'actual president, Guillermo Fernández Vara, podrà seguir governant amb el suport dels 3 diputats d'IU, que fins ara no tenia representació.
Queda clar que la gestió de la crisi només ha passat factura al partit que governa a l'Estat, que ha rebut un vot de càstig. El PP va millorar resultats allí on governa, com a Madrid, on Esperanza Aguirre va imposar-se amb 72 diputats enfront dels 36 del socialista Tomás Gómez. I cal prendre nota: l'espanyolista UPyD de Rosa Díez irromp amb força al Parlament i a l'Ajuntament de Madrid.
