Madrid"És a qui més estima la nostra gent, el més temut pels adversaris i el millor candidat per a la presidència del govern". L'elegit és Alfredo Pérez Rubalcaba. Ho va anunciar ahir a la nit el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, després de la reunió dels secretaris regionals del partit per aplanar el camí del Comitè Federal d'avui. I ho van aconseguir: el flamant candidat in pectore arribarà a la seu socialista amb el camí net i la súplica de tots els barons territorials i del president espanyol perquè accepti ser el cap de cartell.
El màxim òrgan entre congressos obrirà formalment el procés de primàries per si hi ha algun militant valent (o fins i tot temerari) que vulgui provar sort. La direcció i el poder territorial del PSOE ho han apostat tot per Rubalcaba perquè ara el que la militància vol és "fortalesa i unitat". És la "lliçó" de la patacada històrica del 22-M. Els resultats couen i els quadres del partit no estan per encetar grans processos de debat intern per escollir el millor lideratge com va prometre el 2 d'abril Rodríguez Zapatero. Després d'anunciar que no repetiria el 2012, va subratllar: "El mecanisme del cop de dit [que atribueixen al PP] simplifica molt les coses però no és el nostre ni el de la majoria de la societat espanyola". Segons Blanco, no renuncien a les primàries, però "hi ha un desig compartit que Rubalcaba sigui el candidat". Clar com l'aigua. Però es guardaran les formes i el respecte als estatuts: el procés que s'obre avui dóna 15 dies per presentar candidatures i proclamar els noms. Si només n'hi ha un, s'entronitzarà el 18, i si calen votacions, el 26.
Després d'una setmana frenètica, que va acabar amb la ministra Carme Chacón llençant per ara a la brossa les aspiracions a ser la candidata, el PSOE va sortir ahir de Ferraz tancant files. Tots els dirigents van expressar el suport al futur candidat, fins i tot els qui fins fa 24 hores donaven suport a Chacón, com el primer secretari del PSC, José Montilla, el castellanomanxec José María Barreda i el madrileny Tomás Gómez. Al matí Gaspar Zarrías, home de confiança de Manuel Chaves, havia assegurat que el vicepresident del govern espanyol no s'havia postulat, sinó que era el partit que el reclamava per fer-se càrrec de les sigles socialistes en un moment gens agradable. Una petició que també va fer ahir Zapatero, que havia promès neutralitat. Blanco va dir que no calia confondre-ho amb la indiferència. És evident que el cop de força que va plantejar el lehendakari Patxi López quan va exigir un congrés extraordinari que hauria comportat la dimissió del secretari general, ha fet que tothom es recol·loqui. Al final la solució de consens ha estat la proposta de conferència política per debatre sobre idees a principis de setembre.
ZP seguirà al capdavant del PSOE
La direcció creu que López surt "reforçat" d'aquest episodi, després de liderar una revolta que ha apuntat directament a Zapatero -que continuarà sent secretari general fins després dels comicis del 2012- i que va carregar-se les aspiracions de Chacón. Els que sempre han apostat pel vicepresident primer neguen que ells n'hagin forçat la dimissió, sinó que la ministra va adonar-se que tenia poc suport. Des de l'entorn de Zapatero també lamenten que en la intervenció d'abans-d'ahir transmetés massa "rancor".
Si no hi ha sorpreses d'última hora, al Comitè Federal d'avui s'hauran d'asseure junts Rubalcaba i Chacón. Ahir no es va parlar d'ella. El seu entorn assegura, però, que s'ha sentit molt acompanyada.
Avui comença el procés d'aclamació de l'elegit Rubalcaba.
