TARRAGONAEl barraquisme no és exclusiu de la capital catalana, sinó que també existeix en altres ciutats. Un exemple és el barri de les Pedreres a Girona o el polígon Entrevies de Tarragona. En aquest últim espai hi viuen una desena de persones, en un indret on antigament hi havia un campament gitano. Quan la comunitat que habitava la zona va traslladar-se al barri tarragoní de Campclar, les barraques que hi van quedar han anat sent utilitzades per diverses persones que per falta de recursos no s'han pogut procurar un habitatge convencional. Actualment, hi tenen fixada la seva residència habitual 8 persones, tots aturats, que asseguren que no tenen cap altra possibilitat de tenir un sostre. Alguns expliquen que fa més de 10 anys que viuen en aquests improvisats habitatges, fets de cartrons, ferralla i precàries estructures que amb prou feines els aixopluguen de la intempèrie.
Un exemple d'aquesta tipologia de resident és el Jesús. És originari de Costa d'Ivori, però assegura que té els papers en regla per residir a l'Estat. Té 43 anys i ja en fa uns 5 que viu en una barraca del polígon d'Entrevies de Tarragona. Va ser l'única sortida que va trobar quan va quedar-se a l'atur. Abans, havia treballat com a comercial, primer a Madrid i després a Tarragona. El Jesús té clar per què viu en aquest poblat: "En la meva situació no pots pagar un lloguer, seria com posar-se una soga al coll", explicita gràficament. No percep prestacions i només té algun ingrés molt ocasional. La barraca se la va fer ell mateix, reciclant materials abandonats. Assegura que està ben adaptat a la vida en aquestes barraques i assegura que "la convivència amb els veïns és bona, ja que tots estem en situacions similars". Més enllà d'algun problema puntual derivat de la diversitat de cultures que comparteixen l'indret, la lògica del Jesús per explicar aquesta bona convivència és contundent: "Aquí no tenim res i, per tant, és lògic que ens portem bé, és una qüestió d'humanitat". Tot i això, lamenta que els serveis socials no els donin més suport. "Abans de les eleccions van venir un parell de vegades, però després, res de res", es lamenta.
La presència del poblat de barraques a Tarragona va reobrir el debat polític l'estiu del 2010 quan el portaveu del grup municipal del PP, Alejandro Fernández, va denunciar l'estat d'abandonament en què es trobaven aquestes persones i va reclamar una actuació dels serveis socials. En aquell moment, l'equip de govern va assegurar que cap d'aquestes persones havien demanat ajuda. A més, des del consistori es va explicar que els terrenys pertanyien al ministeri de Foment i que, per tant, l'autoritat municipal no podia fer res per treure els habitants de les barraques de la zona.
Girona i Sant Pere
Al barri de les Pedreres de Girona existeix un pla urbanístic per normalitzar aquest espai i convertir-lo en un parc urbà. Fa un parell d'anys ja es va procedir als primers enderrocs. A l'Alt Empordà, l'Ajuntament de Sant Pere Pescador ha obert quinze expedients després d'haver detectat barraques en finques agrícoles, habitades per treballadors temporers de la fruita.
