Pagesos en guerra contra la caiguda de preus
La recepta contra la caiguda de preus són les fusions. El Govern creu que només la pressió d'empreses més grans pot reduir la diferència entre el que cobra el pagès i el que paga el consumidor.
Barcelona.El camp català està en peu de guerra contra la caiguda dels preus. Ahir mateix uns 300 pagesos es van manifestar pel centre de Lleida sota un lema ben clar: "Aturem els baixos preus al camp, que ens paguin com cal!" I és que, com es pot comprovar en el gràfic que acompanya aquesta informació, la diferència entre el que cobra el pagès i el que paga el consumidor s'eixampla cada vegada més en els principals productes agrícoles i ramaders. Mentrestant, l'evolució dels preus que perceben els pagesos ha estat, en el període 2005-2010, gairebé simbòlica. En alguns casos, fins i tot, ha anat a la baixa.
A la problemàtica dels baixos preus que percep el sector de la gran distribució i l'agroindústria cal afegir-hi les deficiències de la política agrària comuna (PAC) que, segons el sindicat Unió de Pagesos (UP), "no té mecanismes efectius de gestió de mercat, com s'ha demostrat davant les reiterades crisis d'aquest últim estiu en fruites i hortalisses".
Un panorama tan enfosquit preocupa els pagesos catalans, però també l'administració. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, proposa al sector una recepta que es basa a guanyar múscul per ser més forts: les fusions. El Govern entén que només així es tindrà més capacitat de pressió a l'hora de negociar amb la indústria agroalimentària i els grans distribuïdors. Pelegrí, en declaracions a l'ARA, planteja una transformació del model empresarial del camp català que "s'ha d'orientar cap a la fusió de cooperatives i més integració en les organitzacions productores perquè la pagesia tingui més força a l'hora de negociar els preus".
El conseller admet que les dificultats associades a la crisi dels preus varia entre l'agricultura i la ramaderia. En aquest últim cas, per Pelegrí, "el problema no és tan sols dels preus baixos, sinó dels marges resultants, ja que estan més pressionats a causa dels preus alts sostinguts dels pinsos". El conseller apunta que, en canvi, determinats sectors agrícoles, especialment els del vi i de l'oli, "s'enfronten a un decrement de la demanda ocasionat per la crisi econòmica, amb la consegüent baixada de preus". Als conflictes conjunturals cal afegir-hi els efectes de crisis puntuals en el mercat europeu, com la de l' E. coli , que ha castigat especialment el sector hortícola i, en menor mesura, la fruita d'estiu.
Economia de subsistència
Entre els pagesos catalans, la coincidència és que la supervivència del sector penja només d'un fil i que calen polítiques globals, que han de començar des de la Generalitat, però que també s'han d'estendre a l'administració estatal i, sobretot, a l'europea. La presidenta de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), Rosa Pruna, atribueix la crisi del sector al "lliure comerç en desigualtat de condicions" i al desinterès de les institucions per promoure els productes de proximitat. "El resultat de tot això és que fa 20 anys que patim una pèrdua constant de renda, els productors han de vendre per sota del que costa produir i es consent l'especulació amb les matèries primeres, amb el vistiplau de les autoritats comunitàries", lamenta Pruna.
El pessimisme també s'apodera de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). El seu vicepresident, Joan Segura, recorda que "no hi ha cap subsector agrari que vagi bé" i demana amb contundència que "Europa decideixi si li interessa l'agricultura o no, perquè Brussel·les s'ha ocupat més del món global, potenciant les grans indústries fora del continent". El present i el futur de la pagesia està, segons Segura, amenaçat: "Els productors venem avui per necessitat, per poder menjar, i la feinada serà per als joves que vulguin seguir en el sector". Josep Maria Jové, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), manifesta gràficament que al sector "se l'està escanyant i no té capacitat de negociar enfront la gran distribució, que està en mans de quatre".
La manifestació que el sector agrari va protagonitzar ahir a Lleida, coincidint amb la Fira de Sant Miquel -la més important del camp català-, va servir per evidenciar el clam dels pagesos. Estan cansats de veure com es paguen a preus baixos els seus productes, una pràctica que consideren abusiva.
