El Pakistan mira a la Xina en plena tensió amb els EUA
IslamabadEn un moment en què la relació dels Estats Units amb el Pakistan camina per la corda fluixa, el fet que Islamabad miri cap a la Xina aixeca suspicàcies. No obstant això, cal entendre la posició geoestratègica de Pequín i els llaços històrics que mantenen els dos països asiàtics. I per fer-ho cal remuntar-se al 1951 quan el Pakistan va ser el primer estat que va reconèixer la República Popular de la Xina. Després de la guerra entre l'Índia i la Xina, el 1961, els llaços amb el Pakistan es van estrènyer. El 1963 es van signar els primers acords xinopakistanesos, pels quals es va establir la línia fronterera entre tots dos. Amb el corredor del Karakorum, la Xina va deixar d'estar aïllada i el Pakistan es va convertir en la porta d'accés al món islàmic. Des de llavors, s'han donat suport l'un a l'altre enfront dels seus rivals comuns: l'Índia i els interessos dels EUA a la regió.
"La nostra relació amb la Xina és de cooperació mútua en tots els aspectes: econòmic, comercial, militar, energètic; mentre que amb els Estats Units depèn dels seus interessos", afirma l'analista Fazal ur Rehman, director del Centre d'Estudis de la Xina a Islamabad. L'especialista critica que Washington "mai s'ha preocupat de la seguretat del Pakistan; únicament de la guerra contra el terrorisme".
"És molt difícil intentar ser soci, alhora, de dos enemics", observa Rehman, que afegeix: "Els EUA han venut després de molts anys uns F-16 obsolets -per 80 milions de dòlars cadascun- per por que les nostres forces puguin usar-los contra l'Índia". No obstant això, precisa que el govern xinès "ha estat més generós" en matèria militar. Islamabad i Pequín van signar un conveni de cooperació militar per a l'adquisició d'avions de guerra i tancs. En total, el Pakistan va demanar 150 bombarders JF-17 Thunder (menys de 25 milions per aparell), dels quals ja en té entre 24 i 38, i en els pròxims mesos en rebrà 50 més.
"La cooperació xinesa té visibilitat al país. La majoria dels projectes són civils. Han invertit milions de dòlars per construir l'autopista del Karakorum i dues centrals nuclears per a ús civil: Chashma I i II, i una zona industrial a Karachi". En l'últim acord del 2010, Pequín va prometre 100.000 milions de dòlars en intercanvis comercials per al 2015.
El port de Gwadar
Islamabad ha demanat a Pequín que gestioni el port comercial de Gwadar, a la costa oest del Pakistan, que actualment el gestiona una empresa del govern de Singapur. El projecte, amb un pressupost de 248 milions dòlars, es va acabar el 2007, però fins avui no hi ha hagut activitat comercial. Tant els EUA com l'Índia han mostrat preocupació per aquesta iniciativa perquè consideren que la Xina podria usar el port per a les seves operacions militars navals. La visió de Rehman és molt diferent: "La Xina no té res a ocultar. És propaganda dels Estats Units i l'Índia, i també de la Unió dels Emirats Àrabs i l'Iran perquè temen pèrdues comercials quan el nostre port estigui operatiu".
