The New York Times / Nova YorkL'ONU va aprovar el 1947 una resolució per crear dos estats per separar jueus i àrabs, un pla que anticipava el dia en què els dos demanarien ser membres de ple dret de les Nacions Unides. "Quan la independència d'un estat àrab o jueu previst en aquest pla sigui una realitat", diu la resolució 181, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides fa 64 anys, llavors la seva sol·licitud de reconeixement hauria de tenir una "una consideració favorable" . Israel va esdevenir membre de l'ONU el maig del 1949. I els palestins han anunciat enguany la seva intenció de portar al Consell de Seguretat ser membres de ple dret de les Nacions Unides, qüestió que el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, demanarà aquest divendres a l'Assemblea General de l'ONU, que té lloc aquesta setmana a la seu de Nova York.
Els palestins recorren a l'ONU com a últim intent per preservar la solució de dos estats, malgrat els assentaments jueus en territoris ocupats. Un moviment desesperat per fer revifar les negociacions que es van iniciar fa 20 anys -amb la mediació dels Estats Units- i gràcies a les quals s'ha avançat poc. El tema de Palestina ha estat un maldecap per a les Nacions Unides com cap altre des de la seva fundació, amb el pla inicial de partició del 1947, seguit de centenars de resolucions de l'Assemblea Nacional i del Consell de Seguretat de l'ONU, moltes de les quals mai s'han aplicat.
Els que donen suport a la iniciativa de Palestina creuen que ha arribat el moment de treure les negociacions de la seu del departament d'Estat dels EUA i portar-les a un fòrum internacional, conscients al mateix temps que la maniobra pot provocar fàcilment el retard d'una possible solució. Amb les revolucions àrabs aclaparant tota l'atenció, els palestins creuen que és el moment adequat per posar fi a l'ocupació israeliana aprofitant l'onada que ha acabat amb governs autoritaris a molts països del Pròxim Orient.
L'anunci d'Abbas de demanar el reconeixement d'estat al Consell de Seguretat posa els palestins en una cursa d'obstacles amb Washington. Però l'esforç també es pot encallar durant mesos en la burocràcia, cosa que donaria als EUA l'oportunitat de pressionar per reprendre de nou les negociacions i evitar així haver de vetar al Consell. Si la petició d'Abbas arriba al Consell es guanyarà l'antipatia de Washington, però alguns analistes creuen que és l'únic recurs que els queda als palestins. En el passat, sempre que els dictadors àrabs havien aprovat el control nord-americà en els processos de pau, els oficials a Washington havien ignorat com tractaven els mandataris al seu poble.
"Una de les coses que volen fer [els EUA] per trencar aquest llegat és presentar-se a ells mateixos com els aliats de la democratització a la regió, amics de les aspiracions de la gent", opina l'analista jordà Muin Rabbani. "Aquest esforç es veurà afectat si EUA és vist com a pro israelià i es veu forçat a mostrar les seves cartes exercint el seu dret a veto", continua Rabbani.
Continua la divisió europea
Actualment, els palestins continuen sota ocupació, el nombre d'assentament jueus s'ha triplicat en 20 anys fins a arribar al voltant dels 600.000, i tenen menys llibertat de moviment en els territoris que suposadament estan destinats a convertir-se en el seu estat. Aquest cop els palestins esperen aconseguir el suport d'Europa per superar les limitacions dels EUA i Israel. Però els europeus continuen dividits sobre la qüestió palestina.
Un grup de crisi internacional suggereix en un informe que només fomentant una resolució que contingui els paràmetres d'una futura solució que reculli els desitjos de palestins i israelians, l'ONU podria salvar alguna cosa de l'enfrontament dels estats membres.
