Un Papandreu acorralat manté la consulta i relleva la cúpula militar
Papandreu està contra les cordes. Amb una crisi dins del seu partit per la decisió de convocar un referèndum, ahir va rellevar la cúpula militar. Divendres s'enfronta a una moció de confiança.
Barcelona.L'anunci d'un referèndum sobre el pla anticrisi de la UE ha desencadenat un terratrèmol polític a Grècia, que viu immersa des de fa dos anys en una profunda protesta social pels efectes dels plans d'austeritat. La decisió va provocar una revolta a les files del Pasok, el partit del primer ministre Papandreu. Sis membres de la direcció sociademòcrata van fer una carta pública en què exigien la dimissió del primer ministre per deixar pas a una administració "políticament legítima". A més, el pas d'una diputada del Pasok al grup mixt va deixar el govern amb una pírrica majoria al Parlament (152 diputats de 300). Divendres, Papandreu se sotmet a una moció de confiança. En el tancament de l'edició la reunió d'emergència del govern encara no s'havia acabat.
Un portaveu del govern va declarar a última hora que "Papandreu està disposat a seguir endavant amb el referèndum", i el primer ministre va assegurar, davant les crítiques de la majoria de líders de la UE, que tindrà el suport dels dirigents europeus. Però per poder tirar endavant el referèndum, Papandreu necessita 151 vots a la cambra, i almenys sis diputats del Pasok (incloent-hi el ministre de Sanitat) van anunciar que no aprovaran la consulta i van instar a la formació d'un govern de "salvació nacional".
"El referèndum és necessari perquè el poble grec té dret a decidir, després de tots els debats que ha viscut el país sobre si les mesures d'austeritat pactades amb Europa són adequades", apuntava a l'ARA l'eurodiputat del Pasok Kriton Arsenis. "Per poder afrontar la crisi necessitem un govern legitimat a les urnes", conclou.
Però molts diputats del Pasok ho veien com una aventura massa arriscada. Costas Papachlimintzos, editor de política del setmanari Athens News qualificava de caòtica la situació al partit: "La realitat és que després d'augmentar els impostos i rebaixar salaris i pensions, després de desmantellar els serveis públics i privatitzar mig país, els diputats del Pasok no saben com encarar-se als seus electors, ni tan sols als seus amics. Cadascú està buscant la seva salvació: no hi ha líders ni corrents interns, només sortides individuals".
L'oposició reclama eleccions
Les files de l'oposició no van estalviar les crítiques i van denunciar el referèndum com una aventura de final incert. Els conservadors de Nova Democràcia, que al juny van rebutjar l'oferta de formar un govern d'unitat nacional, van reclamar eleccions anticipades. "El país necessita un lideratge fort i un canvi de polítiques que ens porti a la recuperació, i per això s'han de fer eleccions immediatament", explicava per telèfon Panos Leivadas, exsecretari de planificació política de la formació lligada al Partit Popular Europeu. El cap del partit, Antonis Samaras, no va aclarir, però, si els seus 85 diputats presentaran una dimissió en bloc, cosa que podria portar a la dissolució de la cambra i a la convocatòria d'eleccions anticipades. Els comicis estan previstos per al 2013.
En aquest marc de crisi política, l'imprevist anunci de referèndum és "una fugida endavant, per estalviar-se la convocatòria d'eleccions, davant la forta pressió a l'interior per les protestes socials i a l'exterior pels organismes financers internacionals i la UE", apunta Notis Marias, professor d'institucions europees de la Universitat d'Atenes. "El 28 d'octubre, dia de la festa nacional, les protestes van fer fora tots els dirigents dels partits que han donat suport a l'austeritat. Divendres hi ha convocada una altra gran manifestació a la plaça Sintagma contra la moció de confiança", adverteix Marias.
Aquestes mateixes pressions expliquen la inquietant decisió d'ahir, en una reunió d'emergència del govern de Papandreu, de rellevar tota la cúpula militar del país. L'executiu va canviar el cap de l'estat major i els caps de l'exèrcit de terra, la marina i les forces aèries. "Això és molt perillós: sembla que Papandreu estigui disposat a mantenir-se al poder costi el que costi", alertava Marias. La decisió va ser interpretada com una mostra de debilitat per analistes grecs com George Gilson: "és un altre signe de pànic polític que mina més la confiança en el govern".
El ministre d'Economia, Evangelos Venizelos, que ha negociat els acords amb la UE i el Fons Monetari Internacional, va dir ahir que Papandreu no l'havia informat del referèndum. Tampoc va participar a la reunió d'urgència del govern, oficialment per motius de salut.
