The New York TimesEls Estats Units i el Pakistan estan virant cap a un xoc cada cop més profund. El Parlament del Pakistan va demanar ahir un cessament permanent de tots els atacs amb avions no tripulats dels Estats Units a la frontera amb l'Afganistan, mentre l'enviat nord-americà de més alt rang que visita el país des de la mort d'Ossama bin Laden es disposava a arribar al Pakistan amb un missatge contundent: el país només té uns mesos per demostrar el seu vertader compromís per desarrelar del país els remanents d'Al-Qaida.
Els Estats Units han incrementat els atacs amb avions no tripulats ( drones ) a les àrees tribals del Pakistan en els últims deu dies, en un esforç per explotar la incertesa del moment i el desemparament dels milicians després de la mort de Bin Laden. Els últims atacs, divendres, es van produir el mateix dia que el cap dels serveis secrets pakistanesos (ISI), el general Ahmed Shuja Pasha, en una inhabitual compareixença davant del Parlament, va criticar durament el raid a la casa de Bin Laden.
El Parlament va aprovar una ressolució en què declaraven que els atacs amb drones són una violació de la sobirania, igual com l'atac secret a Abbottabad. Els parlamentaris van avisar que el Pakistan podria tallar les vies de subministrament a les tropes dels Estats Units desplegades a l'Afganistan si continuen els atacs. La resolució, però, no contenia cap condemna a l'atemptat de divendres, que va matar 80 persones.
El cap dels serveis secrets pakistanesos va negar davant dels parlamentaris que el Pakistan tingui lligams amb grups armats i va dir que la presència de Bin Laden al país es devia a un error dels serveis d'intel·ligència. Ahmed Shuja Pasha va assegurar haver presentat la seva dimissió dues vegades davant del cap de l'exerècit pakistanès, Ashfaq Parvez Kayani -que també estava present a la compareixença-, i que no l'havia acceptada.
Shuja Pasha va ser convocat a la cambra per donar explicacions sobre els errors que haurien permès l'operació dels EUA a Abbottabad. Però després de reconèixer els errors, el cap dels ISI va aconseguir que les crítiques viressin caps als Estats Units i en el text de la resolució també es demanava una revisió de les relacions bilaterals, "amb la intenció d'assegurar que es respecti totalment l'interès nacional del Pakistan".
L'amenaça de tancar l'aixeta
Les condemnes als Estats Units es van produir poc abans que aterrés a Islamabad el senador demòcrata John Kerry, que des de fa temps és l'enviat oficial al Pakistan en temps de crisi. Hi porta una llista d'accions i algunes ofertes de Washington per alleujar la tensió. Els Estats Units podrien intentar utilitzar com a moneda de canvi l'amenaça del Congrés de retallar l'ajuda de tres mil milions de dòlars anuals al Pakistan.
Abans d'emprendre el viatge cap a l'Afganistan i el Pakistan, Kerry va explicar que transmetria a Islamabad que necessiten "un mostra de compromís real" en la lluita contra els grups terroristes. Tanmateix, Kerry també vol transmetre a les autoritats pakistaneses que seran un actor clau en un eventual acord polític amb els talibans afganesos. La intenció és rebaixar la por del Pakistan del fet que l'Índia pugui controlar franges de l'Afganistan quan els Estats Units se'n retirin.
