Crònica 26/03/2011

El Partit Comunista txec, en el punt de mira

Llibert Ferri Periodista
2 min
El president de la República Txeca, Václav Klaus.

El Partit Comunista txec podria ser il·legalitzat si finalment s'imposa l'operació muntada per la coalició conservadora que governa a Praga, irritada perquè els comunistes es neguen a retre homenatge a la dissidència antisoviètica. L'episodi és il·lustratiu de la baixa qualitat democràtica, no només dels comunistes, sinó també de la dreta txeca, que continua tenint el president, Václav Klaus, com a líder suprem.Un guru capaç de desafiar l'ideari europeista dient coses com que la UE s'assembla a la URSS. Les de l'Est són encara democràcies amb pocs demòcrates, com va avisar no fa gaire Jiri Pehe, un dels homes de confiança de l'expresident txec Václav Havel.

Al Partit Comunista txec se l'acusa de ser equiparable al feixisme i d'hereu del règim totalitari que va patir Txecoslovàquia entre 1948 i 1989. És cert que els comunistes de Praga van arribar tard a les transicions desencadenades per la perestroika de Gorbatxov. Mentre els partits germans d'Hongria i de Polònia es feien socialdemòcrates, els comunistes txecs -i els eslovacs- es tancaven al búnquer. I no van començar a sortir-ne fins que la caiguda del mur de Berlín, i la Revolució de Vellut, els va empènyer a pactar una transició a corre-cuita.

Però ¿on era en aquells dies del 1989 Václav Klaus, actual inspirador de la cacera de comunistes? Pel que se sap, ocupava un despatx al think tank econòmic del règim, dependent de l'Acadèmia de Ciències. I uns mesos abans, arran de les últimes protestes dels opositors al carrer, es va permetre dir que aquells dissidents no arribarien enlloc. Un any després, Klaus s'havia empassat el comentari i era inclòs en la llista del Fòrum Cívic creat al voltant de Havel. En ser nomenat ministre d'Economia ja tenia a punt un dels programes més ultraliberals dels que es coneixen a l'Europa postcomunista. De jove, a la dècada dels 60, Klaus havia estudiat als EUA l'ideari que als 80 desplegarien Margaret Thatcher i Ronald Reagan. Però un cop fet l'aprenentatge, Klaus no es va quedar a l'exili, ni tampoc es va arriscar a anar a l'oposició. El 1971 -en plena normalització després de la Primavera de Praga- es va estimar més acceptar un despatx al Banc Central Txecoslovac, on s'estaria fins al 1986, i un any després aniria a l'Acadèmia de Ciències. Ara, un cop oficiada la maledicció dels qui el van tenir en nòmina, Klaus es diposa a fulminar-los legalment.

stats