EL MODEL DE FINANÇAMENT
Crònica 10/01/2012

"Patim un drenatge fiscal continu"

El president de la Generalitat porta al cor del centre financer europeu el debat sobre el pacte fiscal. Aprofitant l'altaveu internacional, nega que la culpa del dèficit espanyol sigui de les autonomies.

Pere Martí
3 min
REUNIÓ AMB EL VICEPRESIDENT BRITÀNIC NICK CLEGG
 El president de la Generalitat, Artur Mas, va aprofitar la seva visita a Londres per contrarestar  les informacions negatives sobre Catalunya que surten de la "bombolla madrilenya" i que es veuen reflectides en mitjans de comunicació anglosaxons com el Financial Times, The Economist i altres publicacions influents.

BARCELONA.La millor manera que t'entenguin és explicar-te directament. Per aquest motiu, Artur Mas es va plantar ahir a Londres, al centre financer europeu, per explicar el cas del finançament de Catalunya i desmentir els arguments del govern de Mariano Rajoy, que atribueix el dèficit fiscal a l'excessiva despesa autonòmica. El president de la Generalitat va aprofitar una cimera de governants liberal-demòcrates i reformistes per mantenir una reunió amb el vice-primer ministre britànic, Nick Clegg, a qui va transmetre personalment la preocupació pel "drenatge fiscal continu" que pateix Catalunya.

Durant la trobada també va aprofitar per mantenir contactes amb el primer ministre d'Holanda, Mark Rutte, i els comissaris d'Economia i Transports de la UE, Olli Rehn i Siim Kallas. L'objectiu del president de la Generalitat era doble: d'una banda, explicar que Catalunya compleix amb els esforços d'austeritat que reclama la UE i, de l'altra, negar el relat del govern espanyol que el dèficit és culpa de les autonomies. Tot i que va admetre que no era el lloc per reivindicar-lo, va exposar la proposta de pacte fiscal, amb la limitació temporal i quantitativa de la solidaritat com a "solució perquè Catalunya superi la crisi i Espanya remunti la situació". El català va ser l'únic govern convidat a participar a la cimera que no representava un estat.

En declaracions a la premsa, Mas va assegurar que els seus socis europeus han d'entendre que Catalunya "està fent els deures" i està "liderant" els processos d'ajustament, però que a la vegada també pateix una situació molt "delicada" des del punt de vista financer perquè manté amb Espanya una situació "molt atípica", en referència a l'espoli, que no va citar explícitament. El que va dir és que el que passa a Catalunya "des d'un punt de vista fiscal i de disponibilitat de diners no passa enlloc d'Europa" i va insistir que aquest "drenatge fiscal" provoca dificultats "enormes" a Catalunya.

Bombolla de Madrid

Malgrat la pressió contra la política exterior de la Generalitat que exerceixen sectors espanyolistes, Mas va explicar que aquest any intentarà viatjar una mica més per contrarestar la imatge "deformada" de Catalunya que es projecte des de Madrid i perquè la sortida de la crisi també passa per internacionalitzar l'economia catalana. Respecte al primer punt, Mas va insistir que "cal que ens entenguin" i l'única manera de fer-ho és parlant directament, ja que "el que surt de la bombolla de Madrid és sempre molt unidireccional". Aquestes afirmacions les feia pocs dies després que el Financial Times publiqués una entrevista al ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la qual avançava la idea de fer una llei que obligués a les comunitats autònomes a presentar a l'executiu central els seus pressupostos per validar-los, cosa que va ser rebutjada frontalment per la Generalitat i també pel govern basc.

Després de trobar-se amb Clegg al matí, en una reunió cordial de cinc minuts, Mas va participar, a la tarda, en la reunió de líders europeus liberals, on va demanar una actuació més decidida i coordinada dels poders públics europeus per resoldre la crisi. Per ubicar el pes de Catalunya, va recordar que malgrat que té només el reconeixement com a comunitat autònoma, el volum del seu PIB és tan gran com el de Finlàndia o Portugal, i superior a molts dels estats membres de la UE. Com a exemple va posar la seva potència exportadora, que és el 2% del total de la zona euro del 2012, similar a la de Dinamarca. Per aquest motiu, Mas va assegurar que Catalunya té una importància "sistèmica" en el context europeu. Però perquè Catalunya pugui progressar econòmicament, va explicar que fa falta un pacte fiscal que "limiti les transferències a altres territoris de l'estat tant en el temps com en la quantitat".

Aprofitant la presència del comissari europeu de Transports, va celebrar que s'hagi escollit el corredor mediterrani com a prioritat, perquè és imprescindible per les exportacions catalanes. Mas també va expressar el seu suport a la redacció del nou tractat intergovernamental que s'ha de signar el març del 2012 i a una política d'estímul més important estenent el mandat del Banc Central Europeu (BCE) perquè, de manera independent, pugui adquirir deute dels estats membres i crear un mercat d'eurobons.

L'experiència escocesa

Mas també va aprofitar la seva estada a Londres per parlar del referèndum escocès. La coincidència va fer que el govern britànic l'acabés d'autoritzar, amb condicions que no van agradar al govern d'Àlex Salmond, com la necessitat que se celebri abans de 18 mesos. Tot i així, el president de la Generalitat es va mostrar obert a "analitzar" l'experiència escocesa. "No és perquè nosaltres haguem de fer res de manera immediata", va dir, sinó per veure "com ho orienten", tant aquest cas com d'altres que hi ha a Europa, tot i que no els va especificar. El que sí que va constatar és que el Regne Unit té "més tradició democràtica" que l'estat espanyol, on qualsevol proposta d'aquest tipus desperta una gran hostilitat política i mediàtica.

stats