DECLARACIONS POLÈMIQUES
Crònica 29/10/2011

Peces-Barba diferencia: broma dels bombardejos sí, d'ETA no

Els comentaris sobre Catalunya d'un dels pares de la Constitució han entrat a la precampanya. Peces-Barba va intentar rebaixar la tensió assegurant que ho va dir en un to pretesament humarístic.

Joan Rusiñol
3 min
Gregorio Peces-Barba, pare de la Constitució espanyola, va demanar disculpes i va treure importància als comentaris.

Madrid.Gat vell de les polèmiques polítiques, Gregorio Peces-Barba va demanar ahir disculpes als ciutadans de Catalunya per haver dit que ara ja no caldrà bombardejar Barcelona per assegurar la unitat d'Espanya. Va fer marxa enrere (el seu partit, el PSOE, té unes eleccions d'aquí 20 dies) i va provar de treure ferro a l'assumpte diferenciant quina violència permet un tractament irònic i quina no.

El pare de la Constitució espanyola i catedràtic emèrit de la Universidad Carlos III de Madrid no creu que sigui comparable el seu comentari amb fer bromes -si és que és possible- de l'atac aeri a Gernika i del terrorisme d'ETA. Quan en una entrevista a l'emissora RAC1 li van plantejar aquest dilema, va respondre: "Va, home, va, és que són coses molt diferents..." Cal recordar que ell és ex-alt comissionat per al Suport a les Víctimes del Terrorisme i ja va tenir algunes enceses polèmiques amb alguns dels col·lectius que les representen.

En declaracions a l'ARA, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté li responia recordant que no es pot minimitzar la profunda tragèdia que aquelles bombes van suposar per a la societat catalana: "Lleida va ser bombardejada, bombes sobre l'escola del Liceu, amb tots els nens a dins i el març del 37. És que no es poden dir tantes barbaritats. Perquè tot això pressuposa un grau de menyspreu cap a una cultura que no és la pròpia i darrere d'això hi ha un pensament genocida i això no es pot tolerar en democràcia".

El president de la Generalitat, Artur Mas, també va subratllar que els episodis que va recrear dijous Peces-Barba, suposadament de manera irònica, són "especialment difícils en la nostra història col·lectiva". El cap de l'executiu va afirmar: "És curiós que haguem de contemplar l'espectacle d'aquells que s'han definit i han estat pares de la Constitució, perquè a un pare que et vol tant mal millor repudiar-lo".

Tardà el titlla de "fill de puta"

Conscient del rebombori, el catedràtic va haver de retractar-se finalment. "M'he equivocat. Jo no hi donava cap importància i no he valorat la sensibilitat en aquest tema. Ho sento moltíssim", va dir. En canvi, no va voler valorar els comentaris del número 2 d'ERC per Barcelona a les eleccions del 20-N, Joan Tardà, que el va titllar d'"enorme fill de puta". Peces-Barba es va limitar a dir que lamentava que el polític hagués "arribat a aquest extrem".

Les declaracions de l'expresident del Congrés no van agradar a les files socialistes, especialment al PSC. El primer secretari del partit, José Montilla, va enviar una carta a Peces-Barba recriminant-li que posi més obstacles encara als que treballen per "un projecte comú per a tots els pobles d'Espanya". Carme Chacón va parlar de "tonteria intolerable" i de "barbaritat". El portaveu del govern espanyol, José Blanco, va titllar de "desafortunades" les polèmiques paraules però no va deixar escapar l'oportunitat, a les portes d'una campanya electoral, per equiparar-les als comentaris de Josep Antoni Duran i Lleida sobre el PER i d'Ana Mato, del PP, sobre la suposada precarietat de l'escola andalusa. Peces-Barba també va posar el dit a la nafra: "Jo no em mereixo un tracte superior a la premsa al que han dedicat a Duran i Lleida per les seves paraules", va subratllar, irònic. Per un altre pare de la carta magna, Miquel Roca, tot plegat demostra que a Espanya "molta gent té l'afició d'apuntar als separatistes i s'obliden dels separadors".

Una polseguera més de qui la premsa madrilenya qualifica, de fa temps, de "destacat crític del nacionalisme exclusivista".

stats