The New York TimesL'endemà de les protestes populars més importats a l'Iran des del final de la insurrecció del 2009, els membres del Parlament van exigir ahir perseguir i condemnar a mort els dos líders més importants de l'oposició per haver incitat a la inestabilitat del país. La petició coincideix amb l'onada d'enfrontaments entre les autoritats governamentals i els manifestants, inspirats per les revoltes a Tunísia i Egipte.
Milers de persones van sortir dilluns a la capital i a d'altres ciutats iranianes, tot i la prohibició expressa del govern, i van fer reviure l'aire de les protestes multitudinàries que van convulsionar l'Iran després de les controvertides eleccions presidencials del 2009. Algunes xifres parlen de més de mil detinguts per la policia i dos morts durant els disturbis. Fora del centre, es va detenir Mehdi Karrubi i Mir Hussein Mussavi, els dos líders més importants de l'oposició.
A més, l'agència de notícies oficial de l'Iran informava ahir que dels 290 diputats del Parlament, 222 havien firmat un comunicat on asseguraven que Mussavi i Karrubi "són els més corruptes de la faç de la terra i haurien de ser sentenciats a mort". El fiscal general de l'Iran, Gholam-Hussein Mohseni Ejei, va assegurar que el poder judicial s'ocuparà "amb fermesa i rapidesa" d'arrestar els que organitzin els disturbis. El govern estava furiós, no podia entendre que l'oposició encara fos prou forta per contestar. El portaveu de Mussavi, Amir Arjomand, va matisar que "si el govern hagués permès i avalat la seguretat del poble, segur que milions de persones haurien sortit als carrers de Teheran i la resta de ciutats".
El govern va conjurar una resposta mediàtica als disturbis i va atribuir a l'oposició un dels morts durant els incidents a la Universitat de Lletres de Teheran. L'agència de notícies Fars acabava d'orquestrar la coreografia contra Mussavi informant que també hi havia manifestacions a favor del govern. Consideren que són part del pla d'Occident per aturar la revolució islàmica als països musulmans.
Seguint la mateixa línia, el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors, Ramin Mehmanparast, exposava que "els canvis al Pròxim Orient malmeten els interessos dels poders dominants i dels que donen suport al sionisme", referint-se als EUA.
Obama posa Egipte d'exemple
El president dels Estats Units, Barack Obama, no es va poder estar ahir de carregar contra la "hipocresia" de l'Iran després de dies d'elogiar els canvis a Egipte i després carregar contra la manifestació de solidaritat amb les revoltes als països del Magrib. "Em sembla irònic que el règim iranià pretengui celebrar el que ha passat a Egipte, quan el seu comportament contrasta directament amb el d'Egipte: han obert foc i colpejat a gent que intentava expressar-se de manera pacífica a l'Iran".
Com la secretària d'Estat, Obama va dir esperançat que vol seguir veient com el poble iranià té la valentia de poder expressar "la fam de llibertat i un govern més representatiu". Però va subratllar que els EUA no poden dictar el que passa a l'Iran, com tampoc ho pot fer a la resta del Pròxim Orient.
