Davant dels ciutadans que assistim angoixats a la pèrdua d'uns drets socials que crèiem erròniament consolidats, la consellera de Justícia gaudeix d'una situació d'avantatge respecte dels seus homòlegs d'Ensenyament i Sanitat, severament qüestionats. Això és perquè no tenim una consciència clara que una administració de justícia àgil, moderna i eficaç també integra i enforteix l'estat del benestar. De fet, l'administració de justícia no ha estat mai àgil ni eficaç i això fa que ni les actuals retallades ni l'incompliment de determinats objectius programàtics de CiU es percebin com un retrocés, sinó simplement com la degradació d'un servei que ja funcionava malament. Des de la conselleria de Justícia s'han impulsat mesures per assolir els objectius que no requereixen una gran inversió econòmica, com els convenis per fomentar l'ús del català i els programes d'inserció de presos. Són un bon punt de partida però no n'hi ha prou d'establir compromisos, sinó que cal complir-los. I si no, vegin el que ha passat amb la Carta de drets dels ciutadans davant l'administració de justícia, aprovada l'any 2001: ni es coneixen, ni s'exigeixen. Això sí, durant anys s'han penjat en pòsters a la porta de tots els òrgans judicials del país, com a testimonis muts d'una administració a la qual encara no ha arribat l'hora de la plena modernització.
