PalmaSovint s'ha dit que l'arrelament del PP en la societat balear és tan profund que si presentés una escombra de candidata a les eleccions autonòmiques també seria el partit més votat. No podem confirmar la veritat de la frase, però bé deu ser més que una simple boutade des del moment que res no sembla debilitar les expectatives electorals, sempre per sobre del 40%, de la formació liderada en l'actualitat per José Ramón Bauzá.
Està més que demostrat. Tot el que desgasta els altres partits -crisis internes, declaracions poc afortunades dels candidats, vaguetat o radicalització incendiària del discurs-, o que fins i tot els destrueix -escàndols de corrupció a dojo-, al PP balear no tan sols no l'afecta sinó que, a més, sembla que l'ajuda a consolidar la seva massa de supporters, a enfervorir-los, a fer-los sentir orgullosos de pertànyer a un partit que, en paraules tàcticament victimistes dels seus dirigents, tothom intenta demonitzar.
El PP balear ha patit els últims quatre anys tot tipus de revessos: el seu antic líder, Jaume Matas, passa mitja vida als jutjats; nombrosos càrrecs han estat imputats en casos de corrupció; alguns històrics han estripat el carnet per discrepàncies amb el nou rumb de la formació...
A pesar de tot això, però, i a pesar de la radicalització del seu discurs -cada cop més escorat cap a la dreta- i dels seus nous dirigents -més espanyolistes que mai-, tots els pronòstics apunten que el PP pot aconseguir, per primer cop en la seva història, una majoria absoluta al Consell de Mallorca i al Parlament balear, cosa que li permetrà recuperar la quasi totalitat dels governs, l'autonòmic i els insulars. Com s'explica? Ah, l'escombra.
Més culpable Zapatero que Aznar
Davant aquest panorama, els grups progressistes i nacionalistes se senten entre l'espasa i la paret, després de quatre anys al govern que, com sol passar, els han desgastat. Per començar, el PSIB-PSOE tem, amb raó, que el desprestigi de Zapatero i del govern espanyol el perjudiqui de mala manera. L'amenaça més seriosa per a Francesc Antich és el fantasma de la crisi: com fer entendre a l'electorat que la catàstrofe econòmica d'Espanya és culpa del PSOE, sí, però també, i sobretot, culpa de la irresponsabilitat arrogant del PP d'Aznar, que va construir el miratge del nouriquisme espanyol sobre els fonaments de la bombolla immobiliària, la recepció de quantiosos fons europeus, la venda de grans empreses públiques i els ingressos del turisme massiu?
Si no hi ha miracle, és possible que el pacte progressista liderat pel PSIB-PSOE perdi d'una tacada el govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i el Consell d'Eivissa. A Formentera, la cosa pinta millor: les divisions internes han deixat el PP molt tocat. A Menorca, també sembla possible repetir majoria progressista (PSOE i PSM).
La reconversió d'Unió Mallorquina en Convergència per les Illes Balears és un dels factors més imprevisibles el 22 de maig. UM era una formació menor que, de la mà de Maria Antònia Munar, va gaudir d'un enorme protagonisme en la política balear dels últims vint anys per la seva capacitat de fer de partit frontissa entre la dreta i l'esquerra. Els dirigents del nou partit, encapçalat per Josep Melià, havien tingut responsabilitats dins UM, però no s'havien vist afectats per cap dels casos de corrupció que han destruït el partit. Així i tot, és molt difícil, no ja que conservin una certa capacitat de decisió, sinó que fins i tot puguin treure representació -a les Balears, es necessita un 5%- per seguir existint.
Font i la Lliga, hereus de Cañellas
Jaume Font, l'exbatlle de Sa Pobla i antic home fort del PP de Matas, és un dels noms a tenir en compte. Font va abandonar fa uns mesos el partit de tota la vida per discrepàncies ideològiques amb els nous dirigents, Bauzá i Carlos Delgado, que posen en dubte la unitat de la llengua catalana i prometen derogar -o deixar en paper mullat- la llei de normalització lingüística en cas d'assolir una victòria electoral que els ho permeti. Font és un dels últims representants del mallorquinisme antropològic que va posar de moda Gabriel Cañellas, resumit en la vaporosa expressió " lo nostro ".
L'objectiu de la seva Lliga Regionalista és ocupar el lloc d'UM com a partit menor però decisiu. Hi ha, però, un problema. Costa de creure que, malgrat les diferències que el separen del PP, Font pugui pactar res amb el PSOE i amb els nacionalistes d'esquerres. Per tant, pot ser que la fundació de la Lliga Regionalista tan sols acabi servint, a llarg termini, per certificar la mort d'UM i rematar els seus succedanis.
D'altra banda, el PSM concorrerà a les eleccions amb Iniciativa Verds i Entesa per Mallorca. D'aquesta coalició, n'han quedat fora Esquerra Unida i ERC: totes dues semblen condemnades a l'extraparlamentarisme. Dins l'espectre polític illenc, la coalició de PSM, Iniciativa Verds i Entesa, encapçalada per Gabriel Barceló, ofereix una defensa de la llengua i la cultura catalanes, una ferma protecció del territori, unes polítiques socials ambicioses, la denúncia de l'espoli fiscal de l'Estat (un 14% del PIB) i la voluntat de trobar un model econòmic més sostenible, basat més en la qualitat que en la quantitat. Representa, a més, l'últim bastió contra el bipartidisme a les Balears.
