Pistes de gel sense fred

BARCELONAAquest Nadal Barcelona tindrà almenys una pista de gel a l'aire lliure durant quatre setmanes: al passeig de Sant Joan (i potser una altra a plaça Catalunya), que permetrà fer arribar una tradició que a municipis com Granollers i Manlleu es remunta a més de deu anys. L'any passat a Barcelona es va frustrar l'arribada de les pistes de gel perquè l'empresa que gestionarà la pista del passeig de Sant Joan no va rebre l'autorització fins al 15 de novembre i va descartar l'operació per l'estret marge que tenia per cobrir les despeses amb anunciants. Enguany un acord entre el districte de Gràcia, les associacions de comerciants de la zona i aquesta empresa, Teatre Operatiu, s'ha avançat al debat un pèl enverinat que s'ha generat per muntar una altra pista a plaça Catalunya, on l'Ajuntament de Barcelona té dubtes que un espai tan foradat pugui suportar el pes d'una instal·lació d'aquesta mena.

Però més enllà de la quantitat de pistes que hi haurà a Catalunya -a Gavà l'any passat en van posar i enguany ho han descartat-, Barcelona i el debat generat a la comissió d'hàbitat urbà i medi ambient de dijous han posat sobre la taula un grapat d'interessos a l'hora de qüestionar aquesta activitat en pro de la sostenibilitat. "Necessitem 30 metres cúbics d'aigua i una força de 125 amperes de potència per començar a funcionar", explica Ingrid Martín, gerent de l'empresa que posarà en marxa la pista de Gràcia. Les dues màquines que convertiran l'aigua en gel en dos dies impliquen un pressupost de 20.000 euros, que aporta l'empresa, i l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas, es farà càrrec exclusivament dels serveis d'aigua i llum.

Ecologistes en Acció ha calculat que una pista de gel de 350 metres quadrats -la de Barcelona en tindrà 300- gasta 28 kWh per metre quadrat i mes de funcionament. Això fa un total de 11.760 kWh, que equivaldrien al consum mitjà d'uns 39 habitatges unifamiliars durant tot un mes i 11 tones de CO. Martín no dóna xifres del consum d'electricitat, però afegeix que l'empresa té previst pagar un cànon de mil euros a l'empresa Zero CO per invertir en projectes solidaris el mal que puguin fer les emissions de la pista de gel.

El model que arribarà a Barcelona és una còpia del que ha triomfat en els últims onze anys a Granollers, a la plaça de Josep Barangé, amb una pista de 500 metres quadrats que necessita quatre màquines de fer gel i de manteniment. Fonts municipals expliquen que l'Ajuntament de Granollers fa una concessió i paga un generador. "L'aigua no té cap cost perquè prové de les reserves freàtiques, després va al clavegueram i es reutilitza per regar", explica un portaveu municipal.

Pista fins a la primavera

A Lleida el cost per a les arques municipals encara és més petit: a l'Ajuntament no li costa res, l'empresa Triloc lloga l'espai del Palau de Vidre i abona el consum d'energia amb l'únic rèdit de la venda d'entrades i el lloguer de patins. L'any passat la pista va estar activa fins al 28 de març, quan les temperatures ja no eren els 11-13 graus que es calcula que farà de mitjana entre desembre i gener a Catalunya.

L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, a tall de conclusió, ha demanat que no és magnifiqui l'efecte que té la construcció de pistes de gel per a la sostenibilitat i que es posi a la balança l'impacte que té, en el seu cas, a tota la zona. "Som la pista de gel de la comarca, competim en capacitat comercial amb Vic i ens va bé que la pista atregui gent de Ripoll, Olot i Manresa". Que faci calor, en conseqüència, és secundari.