BarcelonaCap idea és dolenta a priori. Ni hi ha impossibles, ni normes estrictes, més enllà del reconegut poder de l'assemblea. La plaça Catalunya de Barcelona és, aquests dies, territori independent. La capital catalana de la indignació viu al marge dels ritmes establerts, en un microcosmos de propostes i debats eterns sobre models de revolta i referents, que es repeteixen dia sí, dia també. I que se secunden amb aplaudiments sonors i sords -amb les mans alçades-.
Només arribar-hi, una pancarta anuncia que l'espai ha estat pres pel poble i un mapa -amb el típic "vostè està aquí"- en dibuixa la nova geografia, amb tres punts claus: la zona Tahrir, la de Palestina i la d'Islàndia. Tres models. Als cantons, s'hi han instal·lat les diverses comissions de treball.
L'activitat hi comença aviat, perquè la sortida del sol fa difícil que alguns dels acampats puguin continuar dormint massa estona -alguns, són immunes a la llum, per forta que sigui, i continuaran al sac (sobretot als voltants de la plaça) fins ben entrat el matí-. A les vuit, molts ja són fora perquè treballen o tenen classe, però s'han organitzat en torns i a la plaça sempre hi ha un grup nombrós de gent. Els més actius, una quinzena, comencen el dia amb una classe de ioga, mentre que d'altres acaben de recollir el campament complint el pacte contret amb la Guàrdia Urbana la segona nit d'acampada, quan la cosa va començar a anar a més.
El matí és mogut. Molta gent s'acosta a la plaça a fer les seves aportacions a la causa en forma, sobretot, de menjar. Gràcies a això l'esmorzar podrà ser copiós i allargar-se durant tot el dia. Des de la taula de cuina se serveix cafè calent, llet, suc i pastes a tothom que s'hi acosta. Una mica de llum, també, per al dia a dia d'algunes de les persones que viuen de la mendicitat al centre de la ciutat.
El rebost es va omplint. Hi arriben oficinistes amb termos de cafè, jubilades amb carros de la compra, gent jove amb caixes de sucs... Al costat de la carpa de la cuina, un cartell llista les coses més necessàries: plats, gots, llegums i conserves. "Ja era hora! Estem amb vosaltres", repeteix un grup de jubilats que s'ha acostat fins a la taula d'informació per fer preguntes sobre el funcionament de l'acampada. "Jo s'hi pogués m'hi quedaria, però no tinc edat, per això els porto caramels per fer-los més fàcil l'estada", explicava Josep Maria, un taxista jubilat. També recullen firmes -ahir al matí en comptaven 40.000-, aportacions econòmiques i tota mena de material per a infaestructura. Ahir van rebre un portàtil i ja tenen un ordinador i una impressora velles que els serveixen per imprimir fullets. L'electricitat? Funcionen amb un endoll operatiu que han descobert pels voltants de la plaça.
Els lavabos, un regal
L'aportació més celebrada, però, va arribar a les deu del matí en forma de lavabo. Una empresa els ha cedit dos urinaris químics que, de segur, els faran una mica més plàcida la seva estada al territori independent de plaça Catalunya. Molts dels locals del voltants començaven a estar cansats del trànsit d'usuaris als serveis i, a les nits, a falta de lavabos, calia buscar-se la vida, tal com explicaven alguns dels acampats.
Fora del protagonisme de l'arribada dels lavabos, el centre d'atenció es desplaçava, de tant en tant, cap algun megàfon que engegava discurs i creava ràpidament un grup de debat al seu voltant. La utilitat del vot en blanc va centrar, durant bona part del matí, l'atenció d'un costat de la plaça. Ja al migdia va entrar en joc la comissió d'accions amb una mena de performace -no consensuada en assemblea - als bancs del voltant de la plaça on entraven al crit de "No funciona!". Menú variat per dinar i xerrades a la tarda, amenitzades amb alguna actuació. Fins a arribar a un dels punts àlgids de la jornada: la segona cassolada. Si la primera va reunir dimecres 2.000 persones, ahir l'assistència va anar a més i alguns veïns la van seguir des dels balcons.
