El 2006, el president de la Federació de Futbol de Líbia va organitzar un amistós en homenatge a Muammar al-Gaddafi. Però quan aquest va aparèixer a la llotja, part del públic el va xiular en una de les primeres mostres públiques d'oposició al règim. El president de la Federació, avergonyit, va ordenar a la policia que actués i va demanar disculpes al dictador, que també era el seu pare. El president de la Federació era Al-Saadi al-Gaddafi.
Els estadis han esdevingut els últims anys escenaris on es podia intuir el creixent sentiment d'oposició al règim de Gaddafi, règim en què la figura clau dins del món de l'esport era un dels fills del tirà, Al-Saadi. Durant una època, Al-Saadi va ser a la vegada president del Comitè Olímpic, de la Federació de Futbol, d'un club on era el davanter titular, l'Al Ahli de Trípoli, i capità de la selecció.
L'estiu del 2000, per exemple, dos arbitratges més que dubtosos favorables al club presidit pel fill del tirà van encendre les ires dels joves aficionats de l'equip perjudicat, l'Al Ahli de Bengazi. Els aficionats d'aquest club d'un dels feus de l'oposició van apedregar la seu de la Federació. I segons el periodista del The Guardian Brian Whitacker, Al-Saadi va actuar: club clausurat i la seu enderrocada maó a maó.
Al-Saadi, que també té pes en els serveis de seguretat de l'Estat, es va fer famós quan va voler ser futbolista professional. Fix com a capità de la selecció, va fitxar per diferents clubs italians de primera (Perusa, Udinese i Sampdoria), pagant per ser fitxat en lloc de cobrar. El seu balanç va ser de deu minuts de joc i un positiu per nandrolona abans de debutar. A més, va pagar per rebre sessions d'entrenament personals d'homes com Maradona o l'exatleta canadenc Ben Johnson.
El 2007, Al-Saadi va posar punt final a la seva delirant carrera com a futbolista. Va acomiadar-se, però, presumint d'haver jugat al Camp Nou. El 2003 havia pagat 300.000 euros a la directiva de Joan Gaspart per jugar un amistós a l'estadi. Va ser titular i no va fer cap gol.
