Polònia manté la divisió un any després de la mort de Kaczynski
CORRESPONSAL A BERLÍNCom cada dia 10 de mes ahir hi va haver una marxa reivindicativa a Varsòvia. Aquest cop va caure en diumenge, o sigui que encara millor: no només van ser un centenar els manifestants que es van aplegar davant el palau presidencial de la capital polonesa com és costum mensualment, sinó que la xifra d'assistents va arribar a 100.000, segons les autoritats. No va ser un dia 10 qualsevol. Va ser el dia 10 que dóna sentit a tots els altres: ahir feia un any del fatídic accident aeri a la ciutat russa de Smolensk en què va morir el president polonès Lech Kaczynski i 95 persones més de l'elit política, social, religiosa i militar.
Va ser una tragèdia nacional i Polònia, en lloc d'unir-se al voltant de la memòria dels difunts, ha activat una situació d'intrigues polítiques que divideix el país. Els uns, els que ahir van desfilar murmurant oracions, alçant la bandera i pancartes contra el primer ministre Donald Tusk que el titllaven d'hipòcrita pel seu apropament a Rússia, pertanyen a l'espectre nacional-catòlic i exigeixen un canvi moral i una nova política patriòtica per a Polònia. Els altres volen guaitar el món per una finestra pro europea i integrar-se a l'euro tan aviat com puguin, i veuen amb bons ulls una conciliació amb vells enemics com Berlín i Moscou.
Amb les eleccions legislatives a l'octubre de rerefons, el supervivent dels Kaczynski no dubta a utilitzar la catàstrofe de Smolensk per orquestrar mobilitzacions polítiques. Té una espina clavada amb el president polonès Bronislaw Komorowski, que li va guanyar per poc els comicis presidencials convocats arran de la mort del seu germà. I, ara, es concentra a carregar contra la "traïdora política antinacional" de Tusk, a qui acusa de tenir "les mans tacades de sang".
Lech Kaczynski i la seva delegació van morir ahir va fer un any de camí a la commemoració de Katyn. Allà, als boscos pròxims a Smolensk, la policia secreta de Stalin havia assassinat fa 70 anys 22.000 oficials polonesos. Tres dies abans del fatídic vol del llavors president polonès, el primer ministre Tusk s'hi va desplaçar per trobar-se amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. "Això és un escàndol que va conduir directament a la catàstrofe", raona avui Jaroslaw Kaczynski.
Pilots inexperts. Un aeroport rus caòtic. Pressió política per aterrar amb puntualitat. Boira artificial. Una bomba. Un imant que va desviar l'avió. Un atemptat. El KGB. L'ombra de Putin. Aquestes són les veritats que s'enfronten en l'actual guerra política que viu Polònia. Des que Kaczynski utilitza la tragèdia per a la confrontació, fins a 20 diputats han deixat el PiS. Però el líder ultraconservador no s'atura: està convençut que només si guanya les eleccions a la tardor s'aclariran els perquès de l'accident.
El megàfon ultraconservador
Kaczynski va aprofitar per desmarcar-se ahir de l'homenatge oficial en memòria de les víctimes que va comptar amb la presència de Tusk i Komorowski a l'església militar de Varsòvia a les 8.41 hores del matí -l'hora en què va estavellar-se l'avió-. Puntualment, en el mateix moment, Kaczynski va dipositar una corona davant del palau presidencial. Des de fa setmanes, mitjans fonamentalistes catòlics i ultraconservadors com Radio Maria i els diaris Nasz Dzienmik i Gazeta Polska estan agitant els ànims dels manifestants contra el govern liberal.
Polònia no ha après res de la tragèdia, coincideixen els analistes. La societat es divideix en dos: els que creuen que va ser un accident i els que opinen que Tusk i Putin van fer caure el president Lech Kaczynski. Un any després del debat de la tragèdia de Smolensk les enquestes indiquen que 4 de cada 5 polonesos s'han afartat del tema i quasi un 90% de la població creu que totes dues parts mantenen una guerra política per desviar-se dels veritables problemes del país.
