Polònia promet més Europa per combatre la crisi
Enviada especial a estrasburgDe l'euroescepticisme a la injecció d'optimisme. El Parlament Europeu va tornar a respirar ahir discurs europeista. En plena crisi grega i amb noves amenaces sobre Portugal, amb Dinamarca reinstaurant controls fronterers i amb els euroescèptics reconeixent que trobaran a faltar un aliat com el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat un polèmic semestre europeu, l'estrena de Polònia com a presidenta de torn de la UE ja ha canviat el to i l'alè. "Creiem en Europa i podem injectar optimisme a la Unió", va declarar el primer ministre polonès, Donald Tusk, a una Eurocambra esperançada. El moment és complicat però "Polònia és una història d'èxit europeu", els concedia ahir el president de la Comissió Europea, Durão Barroso. El secret, segons un altre polonès, el president del PE, Jerzy Buzek, és haver passat "la meitat de la vida somiant la utopia de la UE".
L'economia polonesa és una de les poques economies europees que ha escapat de la crisi i ha continuat creixent durant aquests anys, amb un 83% de la població convençuda dels beneficis de pertànyer a la UE i amb un govern format per liberals i democratacristians prou estable per no témer els efectes de les eleccions legislatives que s'hauran de celebrar a la tardor, en plena presidència europea.
Ambició de ser gran
El govern de Varsòvia aprofitarà el semestre per reivindicar-se com un dels grans de la UE, especialment "ara que Espanya ha estat uns anys introvertida per tots els seus problemes interns", reconeixia l'eurodiputada polonesa i excomissària europea, Danuta Hubner, "així que ara li toca a Polònia introduir més dinamisme". Tusk ha començat jugant fort les seves cartes. Polònia no és un país de l'euro però ha exigit, com a presidenta de torn, d'assistir a les reunions de l'eurogrup. El pols inicial s'ha resolt a favor dels polonesos. Encara n'hi queda un altre de més complicat. L'objectiu de la presidència és recuperar el creixement econòmic de la UE, i millorar l'ocupació i la competitivitat a escala global. La crisi obliga a prendre decisions "més europees", deia Hubner.
El líder dels liberals, Guy Verhoofstad, ahir va anar més enllà en aquest "moment crucial" de la UE en assenyalar que el veritable repte d'aquesta presidència serà "decidir si ens convertim en una confederació conduïda exclusivament pels estats membres com volen els euroescèptics i molts dels caps d'estat i de govern actuals de la Unió", o bé apostar "per la federació política i econòmica real necessària per al benestar de la població". Tusk es va comprometre a fer "més Europa", en l'economia -pendents de l'aprovació del paquet de governança econòmica-, i en la defensa de la lliure circulació de persones i mercaderies, amenaçada ara per la reimposició d'uns controls fronterers que retallen les llibertats aconseguides a l'espai Schengen. La resposta de l'extremadreta -sobretot d'euroescèptics britànics i holandesos- va ser atacar amb duresa l'emigració polonesa per "prendre els llocs de treball d'altres europeus".
