Por de la possibilitat que el PP reactivi el transvasament de l'Ebre

TARRAGONA.Les alarmes s'han disparat a les Terres de l'Ebre a partir de la petició de 90 hectòmetres cúbics d'aigua de l'Ebre a l'any plantejada per via judicial per la Diputació de Castelló. Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), considera que "a partir d'aquesta demanda queda molt clar que una de les primeres coses que farà el PP si arriba al poder és tornar a plantejar el transvasament de l'Ebre". El projecte polític va ser aprovat l'any 2001 per l'últim govern de José Maria Aznar dins del Pla Hidrològic Nacional i que ja estava en fase d'execució l'any 2004, quan va ser derogat arran de l'accés al govern del PSOE.

Torna la lluita a l'Ebre

La resolució del Tribunal Suprem a la demanda plantejada per Castelló insta al Consell de Ministres a adoptar una postura sobre el tema i el silenci del govern espanyol no contribueix a crear tranquil·litat. La sentència planteja la contradicció que suposa que es pugui transvasar aigua cap al canal Segarra-Garrigues però no cap a Castelló i demana a l'executiu central que ho aclareixi. Tomàs creu que el Govern "ho tindria molt fàcil només dient no": "Temem que estan esperant el canvi de govern i molt probablement deixarà la decisió en mans del PP. I això ja sabem què vol dir".

A la plataforma la preocupa especialment que l'eterna lluita per evitar el transvasament hagi entrat ara en l'àmbit judicial: "Quan el debat és tècnic, estem tranquils, perquè ens movem en els paràmetres de les directives europees que preveuen el respecte al cabal mediambiental, però aquesta sentència no ha tingut en compte aquests arguments". La PDE concentrarà els seus esforços a demanar el compliment d'aquestes normatives. Tomàs recorda que "la Comissió Europea va obligar l'Estat espanyol a redactar plans hidrològics adequats a les noves normatives europees" de medi ambient: "Això hauria d'haver acabat l'any 2009, però no estan fets". Tomàs compara aquesta situació amb la de rius com "el Danubi i el Rin, que ja estan protegits per normatives mediambientals, mentre que l'Ebre continua sense cabal ecològic i l'aigua salada arriba fins a Tortosa, 40 quilòmetres amunt de la desembocadura".

La plataforma està a l'expectativa de com evolucionen els esdeveniments per reactivar les mobilitza cions que ja van tenir un paper important a començaments de la dècada passada durant la tramitació del PHN: "Com a plataforma mai ens hem desactivat. Ens estem reunint amb representants polítics de les Terres de l'Ebre i mentalitzem la ciutadania. Però podria tornar a generar-se un conflicte de grans dimensions". Pel que fa a les aliances polítiques, no es refien de ningú: "En qüestions d'aigua, les posicions dels partits són relatives. CiU va donar suport al PHN del PP però el canal Segarra-Garrigues és del tripartit. Al final és una qüestió d'interessos i de model territorial".

CiU descarta donar suport a una hipotètica revifada del transvasament de l'Ebre, una posició diferent a la que van adoptar el 2001. Ara el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès, assegura que si el PHN es tornés a plantejar s'hi oposarien "frontalment".