Enviada especial a LisboaPortugal necessita 78.000 milions d'euros i Europa ha accedit a pagar-los. A canvi, s'imposaran tot un reguitzell de mesures d'austeritat que la població encara no ha començat a notar. El govern que surti de les eleccions de diumenge serà l'encarregat d'aplicar les tisores després d'una campanya electoral ajustada entre els dos partits majoritaris -socialistes i socialdemòcrates- en què la paraula "rescat" ha estat motiu de retrets entre els dos bàndols, tot i que ningú s'ha dedicat a explicar-lo. De fet, la setmana passada es va filtrar a la premsa una renegociació del deute per part del govern en funcions de José Sócrates. Unes afirmacions que el primer ministre havia negat per activa i per passiva.
Un pla d'austeritat esperat
João César das Neves ha estudiat de prop tot el procés. És un dels economistes amb més renom de Portugal i em rep al seu despatx a la Universitat Catòlica de Lisboa. "La veritat és que estic molt animat perquè veig que podrem refundar la nostra economia aviat", diu amb un somriure mentre de fons, a la pantalla de l'ordinador, hi ha unes diapositives del Vaticà que deixen clar el seu fervent catolicisme. "Arrossegàvem una crisi forta des de fa quinze anys, però els tres últims han estat una bogeria". Per César das Neves, el rescat és una oportunitat que se li ha donat a Portugal i considera que "el pla està molt ben fet".
Des d'un altre dels centres benestants de Lisboa, el president de la Confederació de la Indústria Portuguesa, la principal patronal del país, fa una afirmació similar. António Saraiva -que va ser a la taula de prenegociacions amb l'FMI- confia que el rescat serveixi per donar més liquiditat als bancs portuguesos i permetre que les empreses es puguin refinançar en un escenari tancat. El Banc Central Europeu va anunciar l'1 de juny que transferirà a finals de mes 1.000 milions d'euros en un compte específic del Banc de Portugal. Un valor que podrà ser utilitzat de manera immediata per a la seva capitalització.
Des de la patronal, però, esperen també aconseguir liquiditat a partir dels beneficis que es treguin de reduir l'administració, una de les mesures del rescat. "Volem menys Estat però més bo -diu Saraiva-. Els diners públics han d'arribar a les empreses".
Entre el 2008 i el 2009 Portugal va perdre més de 12.000 empreses i, en cinc anys, ha augmentat la insolvència un 232%, segons dades oficials. A la crisi financera s'hi podria afegir ara una possible gran crisi en el consum un cop comencin a aplicar-se mesures com la retallada de sous i pagues als funcionaris. Si fos així, un dels països més afectats seria Catalunya, destaca Enrique Santos, president de la Cambra de Comerç i Indústria Lusitano-Espanyola.
Els interessos catalans
"Les eleccions a Portugal són tan importants per a Catalunya com per a nosaltres. T'ho diré clar: Catalunya és el principal soci. És el primer exportador i el segon importador juntament amb Galícia, tots dos es van tornant", assenyala exaltat Santos mentre demana a crits a la seva secretària que porti gràfics i dades. I són concloents: en termes globals, segons els comptes de la Cambra, la dependència lusitana sobre Espanya representa gairebé un 20% del PIB portuguès.
Unes dades que posen en alerta els inversos estrangers. Joan Camps s'encarrega de la delegació de l'empresa de gelats La Menorquina a Lisboa. Destaca que durant els tres anys més forts de crisi -el 2009 les importacions espanyoles es van reduir un 22%- no han notat cap davallada. "El que ha canviat són les preferències en el mercat, d'una gamma més alta a una de més baixa, però no hem notat gran cosa". El que sí que li preocupa és la baixada del consum a partir del pla.
Des de la patronal, per resistir la falta de liquiditat, demanen al govern reduir les cotitzacions dels treballadors, que actualment són del 23,75%. Luis Villalobos, subeditor del diari portuguès Público , destaca que això pot comportar la pujada d'alguns productes mitjans a l'IVA de luxe i afectar el consum. Un peix que es mossega la cua.
