Portugal pagarà més que Grècia

Estrasburg.El comissari d'Economia, Olli Rehn, va avançar ahir que Portugal haurà de retornar el seu préstec comunitari de 52.000 milions a un interès d'entre el 5,5% i el 6%. Als altres 26.000 milions del rescat, que aportarà el Fons Monetari Internacional, s'hi aplicarà entre el 4,25% i el 5,25%. La penalització dels Vint-i-set a Portugal és superior a la que es va fer pagar a Grècia (4,2%) i similar a la d'Irlanda (5,8%). "El tipus d'interès serà calculat d'acord amb la fórmula de l'Eurogrup, que significa seguir la política de fixació de preus de l'FMI i sumar-hi una petita prima", va explicar Rehn en una roda de premsa a Estrasburg.

La Comissió Europea es partidària de no imposar interessos massa punitius i per això Rehn va tornar a demanar a Dublín que es redueixi l'interès, una rebaixa que socis de l'eurozona com França i Alemanya condicionen al fet que el govern irlandès apugi l'impost de societats (el més baix d'Europa, al 12,5%). El titular econòmic de la CE va recordar que el conjunt de mesures exigides a Lisboa a canvi del fons de rescat de 78.000 milions "són dures però justes", i que així el país "podrà afrontar les dificultats econòmiques".

Rehn va voler evitar fer comparacions entre Portugal i Grècia, però sí que es va atrevir a pronosticar que Portugal no seguirà els passos de Grècia perquè el seu pla d'austeritat "se centra més en el creixement econòmic i en la creació de llocs de treball". Tot i les lloances, el comissari econòmic no es va voler pronunciar sobre les declaracions del primer ministre portuguès dimitit, José Sòcrates, que ha afirmat a la premsa, amb la vista fixa en les eleccions del 5 de juny, que el pla d'ajustament que els ha imposat la UE, el Banc Central Europeu i l'FMI és menys exigent que el de Grècia o Irlanda perquè és més ambiciós.

En el pacte s'inclouen tisorades en les prestacions socials, un augment dels impostos, així com l'abaratiment dels acomiadaments, i s'obligarà Portugal a reduir el dèficit públic per sota del 3% de cara al 2013. El vistiplau definitiu del tram de rescat europeu s'espera per l'Eurogrup que se celebrarà dilluns a Brussel·les. "El programa d'ajut mereix el suport de la UE i la confiança dels ministres de Finances per donar-hi suport", va dir ahir Rehn, en clara referència a Finlàndia, on bona part de les forces de l'oposició es neguen a donar el sí al rescat. "Estic convençut que Finlàndia votarà a favor pel bé de Portugal i del conjunt d'Europa", va afirmar Rehn. El rescat necessita la unanimitat per ser aprovat.

Segon rescat grec

Tot i que el comissari va comparèixer davant la premsa per calmar els ànims, Rehn va haver de fer front als dubtes sobre un segon rescat a Grècia, rumor que ha causat grans trastorns en el mercat del deute. Així, després de la rebaixa del ràting que va aplicar S&P del deute hel·lènic i les amenaces de Moody's de fer el mateix, el titular d'Economia de la CE va voler mostrar cautela i va dir que és "prematur" parlar d'un nou rescat per a Atenes.

El comissari no va descartar, però, aquesta opció, i després de la insistència dels periodistes va acabar afirmant que es prendrà una decisió "la setmana vinent", un cop s'hagi enllestit l'anàlisi que la UE, el BCE i l'FMI estan fent del país. Rehn va explicar que l'objectiu d'aquesta missió és "avaluar la sostenibilitat del deute del país, incloent-hi les necessitats de finançament". Fora de micròfon, al passadís, va explicar a la televisió alemanya que negava la necessitat de reestructurar el deute grec. Minuts abans havia afirmat que l'objectiu dels rescats a l'eurozona "no és salvar els bancs francesos o alemanys, sinó garantir l'estabilitat econòmica de la zona euro".