Portuguesos a la recerca de feina col·lapsen una petita ciutat alemanya
Poca gent a Catalunya deu haver sentit a parlar de Schwäbisch Hall, però a l'altre extrem de la península Ibèrica, concretament entre els portuguesos, el nom d'aquesta ciutat del sud-oest d'Alemanya últimament sedueix fins i tot més que Berlín. A Portugal ja fa unes quantes setmanes que s'esforcen a pronunciar bé S-c-h-w-ä-b-i-s-c-h-H-a-l-l com si s'hi juguessin la vida. I en part sembla que sí que se l'hi juguen: milers de portuguesos han cregut els últims dies que el seu futur era en aquesta localitat d'aire medieval, situada a una seixantena de quilòmetres de Stuttgart, i s'han afanyat a demostrar-ho.
Per la plaça del mercat de Schwäbisch Hall, una de les més boniques d'Alemanya, hi passen cada any milers de turistes. Però la gentada que, de cop i volta, està disposada a anar a la ciutat desborda tots els càlculs de les autoritats municipals: uns 13.000 portuguesos ja han enviat el seu currículum a la recerca de feina a la regió.
Quan Guido Rebstock, director de l'agència d'ocupació de Schwäbisch Hall, va arribar el 8 de febrer al seu despatx i va accedir al correu electrònic des del seu ordinador es va haver de fregar els ulls dues vegada: tenia 2.500 peticions de feina. I totes havien arribat en una sola nit. Però de seguida es va adonar de què es tractava: feia poc que la ciutat s'havia abocat a una campanya mediàtica i havia convidat set periodistes de països en crisi de la zona euro, com ara Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, perquè informessin de l'oferta de feina de la localitat. Dels textos que van publicar els redactors espanyols i grecs pràcticament no en va transcendir res. En canvi, la periodista portuguesa Madalena Queirós, del Diário Económico, va provocar una autèntica mobilització al seu país. "Va ser l'únic article que també estava disponible online , i per Facebook la notícia es va estendre explosivament", precisa Rebstock a Der Spiegel . Gairebé 20.000 persones han clicat sobre la icona del dit polze alçat per expressar en aquesta xarxa social que la informació els agradava. "Conegui les ciutats alemanyes que volen ocupar-se dels portugesos", titulava Queirós.
A la recerca d'El Dorado
En el text, Schwäbisch Hall, de 37.000 habitants, és gairebé com un poble de conte de fades, tot és de color rosa: una persona pot guanyar una mitjana de 2.700 euros, l'escola és gratuïta, no hi ha embussos de trànsit, les cases estan ben condicionades contra el fred, els alemanys són amables, la taxa d'atur és del 3,4% i l'agència d'ocupació "promet fer-ho tot per trobar-li un lloc de feina".
La informació, que anava acompanyada de l'adreça electrònica de l'agència de Rebstock, convidava a enviar currículums en anglès. Però les expectatives es van desfermar tant amb la notícia de Diário Económico que alguns portuguesos fins i tot van viatjar directament a Schwäbisch Hall. El cap de premsa de la ciutat, Robert Gruner, també confirma que va rebre una carpeta de sol·licituds de feina a la bústia de casa seva. "Han escrit correus a totes les adreces que han trobat a la nostra web. És increïble", indica Gruner. Les empreses de la localitat com la multinacional Wurth -líder en la venda de material de muntatge i manteniment-, especialistes en embalatge com Optima o fabricants de maquinària com Voith Turbo han rebut e-mails procedents de Portugal.
Per no atiar cap conflicte internacional, Rebstock s'ha afanyat a precisar que només estan interessats en treballadors que estiguin a l'atur. Però la demanda ha estat desbordant i molts dels aspirants acabaran decebuts. Schwäbisch Hall tampoc és El Dorado.
