SECRETÀRIA D'OCUPACIÓJa tenim reforma laboral i la litúrgia habitual: crítiques de sindicats, patronal, partits... i incògnita sobre el seu impacte en l'ocupació. A Alemanya no hauríem plantejat una disminució del cost d'acomiadament. Allà la improcedència es resol amb readmissió obligatòria. A la Gran Bretanya no haguéssim regulat el procediment de negociació col·lectiva. Allà els convenis són patrimoni del poder autònom de les parts i no s'admeten ingerències de l'estat. A França la limitació de la contractació temporal hagués incorporat més obligacions de formació, de recol·locació o d'indemnització. Però aquí les coses sempre són diferents. Som en un moment complex, hi ha pressió i l'autoritat de tots els actors del mercat laboral està més qüestionada que mai. Ningú dubtarà que la reforma és estructural i d'un impacte importantíssim sobre la flexibilitat interna i la de sortida, amb pinzellades que volen equilibrar alguns interessos dels treballadors, però que està clarament orientada al mercat i a la crisi.
És una reforma marcadament centralista, que dóna un pes importantíssim a la llei en detriment de la negociació col·lectiva i que limita a la pràctica l'àmbit competencial de les comunitats autònomes, en el foment de la negociació col·lectiva, en el seu paper mediador i reequilibrador en el territori i en el desplegament de les polítiques actives d'ocupació. Des del Govern no defensem les nostres burocràcies a tota costa, creiem en l'eficiència i en l'estalvi que comporten les economies de flexibilitat i d'adaptació. Però ens preocupa que la sortida de la crisi es comandi des de Madrid i sense més color que el de la llei. Per això esperem que es compleixi el compromís de conversió a projecte de llei, fet que facilitarà l'aportació de millores per a tots els grups parlamentaris i amb què al Govern se'ns obre una oportunitat d'incidència. Hi ha ombres que cal matisar, perquè tot i que el reial decret llei parla de flexiseguretat encara som lluny d'assolir-la. La reforma ens donarà l'acceptació d'Europa, però no està en línia amb els marcs reguladors europeus. L'hem de llegir en clau de xoc tot i que comença a ser hora de treballar amb visió. Mentre nosaltres ens guarim les ferides, el món està avançant.
