El ministeri de Medi Ambient està accelerant la construcció de pous a les comarques de l'Ebre per garantir el subministrament d'aigua a la zona en cas que alguna cosa vagi malament durant la descontaminació del pantà de Flix. El nom oficial del projecte és Plan de Restitución Territorial, un títol abstracte per a un programa d'actuacions molt concret. Gairebé un eufemisme, tenint en compte de què estem parlant. Aquest pla d'inversions, consensuat amb la Generalitat i l'Agència Catalana de l'Aigua, preveu la creació d'una xarxa d'abastament d'aigua alternativa al riu Ebre per als municipis de les comarques del sud de Catalunya.
El motiu, tot i la seva evidència, costa de verbalitzar: la possibilitat, hipotètica i remota, segons les autoritats, que la imminent -o no tant, vistos els continus incompliments de terminis- descontaminació del pantà de Flix provoqués una catàstrofe ecològica al tram final de l'Ebre fent lliscar riu avall part de les 700.000 tones de residus altament tòxics acumulats durant els vessaments de l'empresa Ercros al llarg del segle XX. Una opció que seria "una tragèdia ecològica per al riu Ebre fins a la seva desembocadura", segons l'equip del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que l'any 2004 va analitzar la composició d'aquests llots i va fer que les administracions se'n comencessin a plantejar l'extracció.
Aquest pla disposa de 57 milions d'euros, que es reparteixen entre les actuacions previstes a 71 municipis de les Terres de l'Ebre. Durant l'any 2011, s'han licitat ja 30 projectes, més del doble dels que es van licitar l'any passat. Catorze d'aquests projectes ja estan adjudicats. Els últims són el de Móra d'Ebre (1,6 milions d'euros), el d'Ascó (1,6 milions d'euros), el de Miravet (1,15 milions d'euros) i el de Falset (345.000 euros). Crida l'atenció, no obstant això, que ningú ha garantit que l'extracció de residus no començarà fins que els pous no estiguin acabats, tal com han demanat alguns ajuntaments. Una reivindicació lògica si aquest pla està concebut per fer front a episodis de contaminació severa.
Processos en paral·lel
Des del ministeri, apunten que la construcció dels pous i les obres de descontaminació "són dos processos que van en paral·lel" i que la creació dels pous "és una qüestió de restitució històrica, no de risc, que pretén oferir seguretat davant qualsevol incidència d'aquest projecte o després d'haver-se executat". La Plataforma en Defensa de l'Ebre considera que aquesta xarxa no té com a objectiu garantir el subministrament als municipis de les Terres de l'Ebre. Segons el seu portaveu, Monolo Tomàs, el motiu real de la seva construcció és crear un sistema de captació d'aigua que permeti millorar la qualitat de la que s'envia al Camp de Tarragona, mitjançant el denominat minitransvasament, que des dels anys 80 transporta aigua al Camp de Tarragona.
Tomàs argumenta que "per començar, els pous que s'estan fent són molt a prop del riu, o sigui que si hi hagués un episodi de contaminació massiva a l'Ebre també afectaria la qualitat de la seva aigua". Els recels de la Plataforma es basen en el fet que els municipis de les Terres de l'Ebre ja es nodreixen d'aigua de pous, mentre que la que s'envia al Camp de Tarragona, que s'agafa directament del riu, ha perdut molta qualitat en els últims anys per la seva creixent salinització. Tomàs veu "una maniobra perquè el minitransvasament xucli aigua dels aqüífers de les Terres de l'Ebre i evitar haver de construir una planta dessaladora a l'Ampolla".
Molt en particular, temen que aquesta nova xarxa pugui fer baixar els nivells de l'aqüífer de la Galera, un fet que, segons la PDE, seria molt perjudicial per a les explotacions agrícoles de les Terres de l'Ebre perquè se'n ressentiria el sistema de regadiu. La Plataforma ha demanat a les diverses administracions implicades, de moment sense èxit, que s'aclareixi qui gestionarà tots aquests pous i què passarà un cop acabi la descontaminació del pantà de Flix.
