Prejubilacions de cine

BARCELONA.El cinema, com altres professions artístiques, és un àmbit que permet allargar la vida laboral fins on calgui. Que l'hi diguin, si no, a Manoel de Oliveira, el centenari cineasta portuguès que continua dirigint pel·lícules amb l'energia d'un marrec. Tanmateix n'hi ha que, arribats a un punt, decideixen plegar.

Brad PittAl darrere de les càmeres, millor

Durant una entrevista per a la versió australiana de 60 minuts, Brad Pitt va confessar que veia a prop la seva retirada com a actor. Concretament, d'aquí tres anys -tot i que després es va autocorregir i va dir que no hi havia "una data límit"-. Pitt va explicar que no volia abandonar del tot el cinema, però sí concentrar-se en la seva faceta com a productor. Pocs actors de Hollywood han tingut una carrera com la seva: ha treballat amb Malick, els germans Coen, Tarantino, Fincher... No ha guanyat cap Oscar, però l'han nominat dos cops, i no sembla que l'actor més admirat de Hollywood necessiti encara més reconeixements. De fet, quina necessitat té de deixar-se la pell a cada pel·lícula?

Greta GarboLa primera i més misteriosa desaparició

L'estrella més gran dels primers temps del cinema va protagonitzar també la desaparició d'escena més sonada. Als 36 anys, després del fracàs de La dona de les dues cares, Greta Garbo va fugir de la llum pública i va comprar un apartament a Nova York, on va viure fins a la seva mort, als 84 anys. Primer Max Ophüls i després Luchino Visconti van intentar que canviés d'idea, però no ho van aconseguir. Hi ha un munt de teories sobre l'aïllament voluntari de la Garbo: el narcisisme, la melancolia, el sentiment de pertànyer a un món que havia mort amb la Segona Guerra Mundial... En realitat, és probable que només volgués que la deixessin en pau.

Stephen SoderberghEl director que volia pintar

L'autor de Sexe, mentides i cintes de vídeoés un dels directors de Hollywood més prolífics del moment, amb un estatus que li permet dirigir pràcticament el que li roti: un remake de Solaris, un díptic sobre el Che Guevara... Soderbergh té carta blanca. I tot i això, fa anys que diu que vol plegar i canviar les càmeres pels pinzells. Soderbergh vol ser pintor. Abans, però, vol enllestir els quatre projectes que ha d'estrenar abans del 2013. Si ho aconsegueix, s'haurà ben guanyat el descans.

Rick MoranisUn pare responsable

Ara potser ningú se'n recorda d'ell. I certament, la seva petjada en la història del cinema no és gaire profunda. Però durant els 80, el seu inconfusible rostre es va passejar per dotzenes de comèdies en qupe interpretava diferents variants del nerd atabalat i superat per les circumstàncies: La botiga dels horrors, la saga Caçafantasmes i, sobretot, la popular Estimada, he encongit els nens. Però se li va acabar la comèdia quan el 1997 la seva dona va morir de càncer de fetge. Moranis, des de llavors, no ha tornat a posar-se davant de les càmeres: s'ha estimat més cuidar els seus fills. Es diu, però, que si algun dia es fa realitat Caçafantasmes 3, l'intèrpret no faltarà a la cita amb Dan Aykroyd, Bill Murray i companyia.

Daniel Day-LewisFer de sabater a Florència

La fama d'extravagant persegueix Daniel Day-Lewis. Devot seguidor del mètode Stanislavski, durant el rodatge de Gangs of New York demanava que l'equip de la pel·lícula es dirigís a ell amb el nom de Bill el Carnisser, el seu personatge a la pel·lícula. Mentre representava Hamlet a Londres va fugir del teatre cames ajudeu-me perquè va veure el fantasma del seu pare, ja mort. Però encara més extravagant va ser la decisió d'abandonar el món de la interpretació el 1997 per instal·lar-se a Florència i treballar al taller del sabater Stefano Blomer, en el qual va passar prop d'un any aprenent l'ofici. Martin Scorsese el va fer tornar al món del cinema i l'experiència no va deixar seqüeles en la seva tècnica interpretativa. El 2008 va guanyar el segon Oscar per Pous d'ambició.

Joaquin PhoenixFugida en fals

El 2008 Joaquin Phoenix va anunciar que estava fart de Hollywood i que abandonava la interpretació per començar una nova carrera com a cantant de rap. Una incoherent aparició al programa de David Letterman, amb barba greixosa i la mirada perduda, el van convertir en la riota de Hollywood. El 2010 es va estrenar un documental íntim sobre aquest període, I'm still here, en què l'actor es deixa anar contra el món del cinema i prova, sense cap èxit, d'obrir-se pas en l'escena hip-hop. El director del film, Casey Affleck, va revelar la veritat durant la promoció del film: tot era un muntatge i el documental retratava una impostura pactada. Sigui com sigui, Phoenix no ha estrenat cap pel·lícula des de llavors, tot i que ja s'ha confirmat que participarà a The master, el nou projecte de Paul Thomas Anderson.

Grace KellyDe diva a princesa

Dels 20 als 26 anys, la rossa ideal d'Alfred Hitchcock va fer tot el que es podia fer a Hollywood: treballar a les ordres de John Ford i Fred Zinnemann, protagonitzar algunes de les millors cintes del mag del suspens com La finestra indiscreta i Atrapa un lladre, guanyar un Oscar... L'any 1956, en el cim de la seva popularitat, ho va deixar tot per casar-se amb el príncep Rainier III de Mònaco, i la resta és història. Hitchcock la va temptar amb el paper principal de Marnie, però Rainier no ho veia clar. Ella es va resignar. El conte de fades, però, no va tenir un final feliç: Kelly va morir als 52 anys en un tràgic accident de cotxe.