"Preparo el meu propi guió per a una nova obra de teatre"

Quan els cinemes de Vilanova i la Geltrú projecten una pel·lícula protagonitzada per Sergi López, a la primera escena en què apareix l'actor sempre se sent un xiuxiueig amb petits riures del públic. És una persona molt propera i estimada a la ciutat on viu, i on té un restaurant, el Negrefum, que ofereix "cuina compromesa amb el territori, amb els aliments i amb els vins". López és un doll de paraules, li agrada dir les seves preferències, menjar, cuinar, el teatre, el cinema, els vins catalans i actuar, sobretot actuar. El que li agrada especialment és representar papers molt diferents. "I tinc la sort de poder-ho fer", destaca.

Vas començar fent teatre, vas descobrir el cinema i ara tornes a l'escenari. T'agrada més el teatre?

Amb el teatre tinc més responsabilitats, perquè puc fer de guionista, de director. Al cinema, només faig d'intèrpret. Per això, amb el guionista i amic Jorge Picó, estem preparant un guió per a una nova obra de teatre en què tindrem un paper tots dos. Hi estem treballant, és un dels projectes del 2011, perquè a finals d'any ja la voldríem representar. De moment, només tenim idees que volem posar damunt d'un escenari per assajar-les i perquè el mateix escenari doni i tregui raons. Aquesta tècnica la vaig aprendre a París i la poso en pràctica: faig assajos de l'obra davant de públic i estem alerta a les seves reaccions.

T'esperaves la nominació dels Goya pel film Pa negre ?

No i sí. No me l'esperava i, per això, em va sorprendre, perquè hi surto molt poc; però sí que l'entenc perquè això acostuma a passar quan la pel·lícula és un èxit de taquilla. Llavors sempre es lliga l'èxit de la pel·lícula als actors.

Per cinquena vegada en la teva trajectòria tens un paper de dolent. N'has interpretat més fent de bo, per què se t'associa més a un personatge dolent?

No en sé el perquè. La primera vegada que vaig fer un paper de dolent va ser a Harry, un amic que us estima . I sí, en Harry és dolent, perquè pela unes quantes persones, però tot ho fa per aconseguir el bé del seu amic. Es diu que és una pel·lícula de terror, però jo la veig força còmica.

Però després vas fer El laberinto del fauno , i aquí sí que no hi ha gens de comèdia.

No, no n'hi ha i és cert que faig de molt dolent, perquè el guió és maniqueista, però, malgrat això, també està ple de matisos. Sí que he interpretat alguns papers de dolent, però no tots els que he fet són així. I, de fet, jo tinc més tendència a fer comèdia. Bé, ho dic bé, tinc tendència a fer el pallasso.

Canviem de tema. Tens un restaurant perquè t'agrada molt menjar?

Sí, m'agrada molt menjar, i també cuinar, sóc un especialista a fer anar el forn, i improviso plats. Però tinc un restaurant, el Negrefum, perquè és un projecte conjunt de tres amics. Un que té vinyes i fa vins, en Joan Pujol. Un altre que ve de família de pagès, en Jordi Trillas. I jo, que endrapo. Tots tres tenim unes arrels fortes i estem compromesos amb el territori.

Per això teniu carta de vins catalans i esteu adherits a l'Sloow Food del Garraf?

Sí, però ho fem de manera natural i perquè creiem que els vins catalans tenen molta qualitat i també perquè és evident que un tomàquet collit als horts pròxims és més bo que un que ha recorregut tot el món en avions fins a arribar al mercat. És natural i lògic. I també ho fem perquè creiem que hem de fer el que nosaltres creiem. No el que la gent vol. Moltes vegades ens han dit en un restaurant: "Tenim Rioja perquè és el que la gent vol". Doncs s'ha de fer el que es creu. Els vins catalans són de campionat.

Que contestes quan et pregunten si sempre viuràs a Vilanova?

A Vilanova, hi tinc els fills, la Blanca, els meus pares, els meus amics. A Vilanova, la gent em confon amb un banc de la Rambla, perquè formo part del mobiliari urbà. I la gent sap coses de mi, però jo també en sé d'ells, i això dóna tranquil·litat. El que m'inquieta és quan sóc a la quinta forca del món i em trobo algú que ho sap tot de mi, i jo no sé qui és. Això és molt estrany. Qui és aquella persona que sap tant de mi i jo no sé ni el seu nom? En canvi, a Vilanova ens ho sabem tot de tots. Ells em coneixen a mi, sí, però jo també a ells. Tots tranquils.

Quins projectes més tens per aquest 2011?

He de fer una pel·lícula a Brussel·les amb el director Frédéric Fontaine. I amb l'obra de teatre Non solum anem a València una altra vegada, perquè ens ho han demanat. I t'asseguro que això em fa content, perquè la representem en català, malgrat que ells ens deien que fracassaríem, i hem triomfat. També hem anat a Menorca i ara tornarem a les Illes per visitar Mallorca, en un teatre molt petit, que em fa molta il·lusió per la petitesa. Ah! I amb el restaurant Negrefum continuem treballant al màxim, amb la nostra cuinera, Núria Lucas, al capdavant. El restaurant és un gran fòrum de trobada de gent. I ara ja som restaurant recomanat a la Guia Michelin .

Molta bona sort. Comencem a fer les fotos?

Despullat, va bé?

Em sembla que als lectors els encantaria veure't despullat.

[Riu]. És una broma que faig sempre als periodistes. Val més que entrem a la cuina del restaurant. Som-hi.