MadridAla guerra, el foc amic és sempre un accident, però en la política, mai. El final d'etapa del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, està sent agònic i fins i tot aquells que, amb més o menys passió, l'han estat justificant, ara li exigeixen que agafi les maletes i deixi la Moncloa tan aviat com sigui possible.
El diari El País , el més venut i el més influent entre les files socialistes, va apostar ahir a la portada perquè les eleccions espanyoles es convoquin a l'octubre. L'equip d'Alfredo Pérez Rubalcaba es va afanyar a desmarcar-se'n per frenar els que hi veuen al darrere la mà interessada del candidat, delitós per assumir tot el lideratge al PSOE i convertir-se en el secretari general del partit. Però ell, curiosament, no va dir res. Avui intervindrà en una trobada amb el grup socialista al Congrés. La petició d'avançament electoral, amb uns termes duríssims contra la gestió de Zapatero, va fer més mal perquè coincidia amb un altre dilluns negre als mercats i en una setmana clau per al futur d'Europa.
Mirant cap a Brussel·les
Les proves de resistència a la banca, que es van fer públiques divendres un cop havien tancat les borses, no van aconseguir frenar la pressió contra el deute espanyol. Madrid i Roma continuen en el punt de mira. El compte enrere per provar d'esvair les tubulències acaba dijous, quan es reuniran els caps d'estat i de govern de l'eurozona per abordar el segon rescat grec. La moneda comuna s'hi juga la salut i l'Espanya, bona part de l'estabilitat financera.
Per preparar la cimera d'aquesta setmana a Brussel·les, Zapatero va optar per cancel·lar l'executiva del partit que hi havia prevista per ahir al matí. La convocatòria apareixia divendres a l'agenda setmanal del president espanyol. Ell i la vicepresidenta Elena Salgado van estar reunits a la Moncloa. D'aquesta manera, el cap de l'executiu espanyol es va escapar d'abordar amb la cúpula del partit els missatges, cada cop més nítids, que arriben a Ferraz i que reclamen que posi punt final a la legislatura aquesta tardor.
L'equip de campanya de Rubalcaba, amb ell al capdavant, sí que va analitzar la situació a la seu del partit i, com a mínim de cara a la galeria, va tancar files amb el president. La responsable del comitè electoral, Elena Valenciano, amb un to més ferm que en altres ocasions, va assegurar: "Obrir un període d'incertesa política no és, ni de bon tros, la millor contribució que podem fer a l'estabilitat financera d'Europa". Per exemplificar-ho va citar Portugal, on, a parer seu, el canvi de govern -dels socialistes a la dreta- no ha evitat noves retallades. Les seves paraules destil·laven un evident malestar sobretot amb el moment triat per obrir el meló electoral, just quan Espanya travessa una zona de turbulències greus. Per rematar-ho, La Moncloa va fer que donés la cara el ministre més pròxim a Rubalcaba, Ramón Jáuregui, titular de Presidència. "El govern té la ferma voluntat d'esgotar la legislatura", va sentenciar.
Al PSOE són molt conscients que hi ha una remor de fons interna que reclama acabar amb la incertesa actual. L'editorial d'ahir era la cirereta del pastís. Molts dels dirigents socialistes que, en privat, aposten per avançar les eleccions són persones pròximes al candidat però que no necessàriament parlen en boca seva. Una altra cosa és que ell els deixi fer. Rubalcaba, un polític molt hàbil, sap molt bé quan ha de tallar en sec un debat i quan ha de mirar cap a un altre costat.
Dies enrere, en una conversa informal amb periodistes, ja va avisar que ara apareixerien com si fossin bolets molts rubalcabistes que provarien de convertir-se en els seus portaveus. Per això va ser tan taxatiu quan Felipe González li va recomanar en públic que abandonés "ja" el govern. Com explicava ell mateix, si no ho hagués frenat de cop, hauria començat una cascada d'opinions internes imparable.
A la pressió que es fa amb la boca petita, s'hi suma la dels exbarons territorials que, tal com explicava l'ARA el 14 de juny, un cop perduts els governs autonòmics no tenen pèls a la llengua a l'hora de demanar un cop de timó perquè Rubalcaba passi a controlar el partit. Això implica fer un congrés que, per ara, sembla poc probable abans dels comicis. L'altre element que neguiteja és la cohabitació entre un discurs electoral decantat a l'esquerra i uns pressupostos que, si tiren endavant, hauran de ser molt restrictius.
Ahir, el president de la CEOE, Joan Rosell, va apostar per acabar les reformes si Zapatero "se sent fort". En cas contrari, també es decanta per fer eleccions i deixar pas a una nova etapa. L'evolució de l'economia d'ara al setembre serà clau per decidir si s'avancen les eleccions. Les dues dates més esmentades són el 30 d'octubre i el 27 de novembre.
Pel que pugui ser, Valenciano va avisar: "Estem preparats sempre, com els boy scouts ". Una frase que deixa totes les portes obertes.
