El temps d'espera d'una intervenció, sobretot quan és més crítica o afecta més la qualitat de vida, erosiona la confiança en la sanitat pública. Per això és molt encertat l'anunci de prioritzar amb criteris clínics transparents el més necessari i important. El nombre de pacients o el temps d'espera són una mala guia per assignar recursos. Ho són més enllà del risc vital, la gravetat, el dolor o la progressió de la malaltia. Ara el repte és gestionar la priorització amb la lògica del benefici clínic sense maquillar les llistes, reduir les variacions injustificades en les indicacions dels procediments quirúrgics i garantir transparència donant als pacients informació fiable i independent que els garanteixin que els compromisos es compleixen i que tothom és atès amb els mateixos criteris, sense vies ràpides per als recomanats.
