Carpe diem . Així defineix Montse Serra i Ridao, la cooperant catalana segrestada ahir a Kènia, la seva manera de viure. Ho fa a la descripció del seu perfil de Facebook, on també assegura que va fent "a mesura que surt si m'inspiren prou i al meu estil". Nascuda a Palafrugell (Baix Empordà) i amb residència a Tamariu, Mone -com és més coneguda- és professora de tecnologia a l'IES El Pedró de l'Escala, però en aquests moments estava d'excedència per poder-se sumar al projecte de Metges Sense Fronteres (MSF) al camp de refugiats d'Ifo, a Dadaab (Kènia), on col·laborava en la construcció d'un hospital. "Aquest curs havia de donar classes, però al juny em va telefonar per dir-me que li havia sortit un nou viatge i no podria", explicava ahir la directora de l'institut, Mercè Costa, consternada per la notícia del segrest.
Serra, que ronda la quarantena d'anys i no té fills, té un bagatge important en temes de cooperació a l'estranger, com ara al Iemen, i de col·laboració amb diverses ONG, com Àfrica Viva, que treballa en projectes de desenvolupament a Burkina Faso i també duu a terme activitats de sensibilització a Catalunya. Tot i que dóna classes des de finals dels anys 90, la cooperant sempre ha alternat la docència amb els seus viatges i amb actes que evidencien el seu compromís social, com ara la Marxa Catalana per la Cultura de la Pau, que el 2003 va travessar el país des de Tortosa fins a Figueres amb reivindicacions com la de destinar un 0,3% dels pressupostos públics a la Cultura de la Pau.
Els companys de la Taula Municipal de Solidaritat i Cooperació de Palafrugell, de què forma part, en destacaven ahir "l'experiència i coneixements adquirits en els molts viatges que ha fet". L'alcalde del municipi, Juli Fernàndez, al seu torn n'apuntava la implicació i la trajectòria en projectes solidaris. "Li agrada molt la seva feina, i confio i desitjo que la seguirà fent", va assegurar.
"Sempre estàvem en contacte. Fa un mes i mig ens va enviar un correu electrònic per explicar-nos la seva experiència, amb moltes fotografies del camp de refugiats on estava treballant", recordava ahir la directora de l'institut on treballa, que va detallar que ara feia més d'un mes i mig que no rebien cap notícia d'ella. Una de les seves exalumnes explicava que és una professora molt oberta i pròxima als alumnes. "La vaig tenir a classe de tecnologia, però sempre parlava dels seus projectes amb les ONG", assegurava la noia.
Mone Serra treballava com a logista en un dels quatre campaments de Dadaab, juntament amb l'altra companya segrestada, sis cooperants internacionals més i una seixantena de kenians. L'hospital que estava contribuint a construir s'ha de dedicar a l'atenció mèdica secundària -ja hi ha la primària.
