Prohibit inaugurar

Barcelona.El cap de setmana ha estat mogut per a la majoria d'alcaldes. Hi ha dos exemples de partits diferents. Pere Navarro (PSC), alcalde de Terrassa, va inaugurar ahir el "parc urbà més llarg de Catalunya", tal com explicava la invitació de l'esdeveniment. Avui visitarà les obres de la nova biblioteca del districte tercer, després farà balanç de la gestió municipal entre el 2007 i el 2011 a la sala de govern de l'ajuntament. Santi Vila (CiU), el seu homòleg de Figueres, té prevista una intervenció calcada a la ciutat empordanesa. Hi ha pressa: avui queden formalment convocades amb un decret que demà publicarà el BOE les eleccions municipals i han d'aprofitar el temps. La llei electoral els impedeix fer actes institucionalment de promoció de l'obra de govern fent servir la marca de l'ajuntament.

En poques paraules: a partir de demà ja no es poden fer inauguracions ni usar publicitat institucional. Així ho explicita la llei des del mes de gener: "Des de la convocatòria de les eleccions fins a la celebració d'aquestes queda prohibit realitzar qualsevol acte d'inauguració d'obres o serveis públics, sigui quina sigui la denominació que es faci servir". El PSOE i el PP van intentar que la Junta Electoral Central (JEC) autoritzés "visites d'obra" en aquest període que hi ha entre que es convoquen les eleccions i s'inicia la campanya pròpiament dita -que anirà del 6 de maig al dia 20 del mateix mes- per tenir oportunitat de vendre l'obra de govern com a propaganda electoral, però l'organisme ho va tombar.

Els partits nacionalistes, especialment CiU i el PNB, es van mostrar molt contraris a l'esmena presentada per socialistes i populars, i més tenint en compte la dificultat que hi va haver a l'hora de pactar una reforma de la llei que impedia les inauguracions en precampanya. "La norma és taxativa", assegura Jordi Xuclà, diputat de CiU al Congrés. Xuclà denuncia, a més, que la JEC es va reunir sense consultar tots els partits quan els va arribar la proposta de modificació del PSOE i el PP, una circumstància que va enervar la resta de formacions. "I més tenint en compte que, quan ja teníem resolta la modificació de la llei, el PP van sortir dient que volien reduir un 30% la despesa de les campanyes; això va suposar més mesos de feina i al final es va acordar una rebaixa del 15%", recorda Xuclà, crític amb el fet que els dos partits hagin volgut fer la pinça quan el 22-M és a tocar i després d'haver posat traves amb anterioritat a la reforma de la llei.

"Sense induir al vot"

Malgrat que la JEC hagi prohibit les visites d'obra, els polítics seguiran tenint subterfugis per fer propaganda electoral vestida d'actes innocus. Segons va dictar l'organisme divendres, es permet fer aquelles "inauguracions institucionals de tipus comercial, professional, cultural o esportiu, com ara congressos i mostres, que se celebrin regularment i que coincideixin amb la campanya". El dictamen afegeix que "no podran tenir al·lusions a les realitzacions o als mèrits de les autoritats que les presentin" ni tampoc induir al vot de manera directa o indirecta. Una clàusula que serà difícil de fer complir a tots els municipis i que provocarà centenars de denúncies.

De fet, la polèmica per l'ús que fan els alcaldes dels recursos municipals ja s'enceta abans de començar la precampanya i al marge de si són legals o no. El grup municipal de CiU fa setmanes que denuncia el cost de les accions de Jordi Hereu, alcalde socialista, per promocionar els últims quatre anys de govern barceloní. Segons asseguren fonts properes a Xavier Trias, l'exposició Barcelona direccions , que serveix de resum-valoració del mandat i que està situada a la plaça de les Glòries, ha costat 780.000 euros. També afirmen que una edició especial de la revista de Barcelona -monogràfica de balanç de mandat- n'ha costat 314.000, "sense comptar ni la creativitat ni la producció". A aquestes despeses, a CiU hi sumen un DVD que el PSC té previst encartar als diaris el cap de setmana que ve.

Més enllà dels clàssics retrets entre alcaldes i aspirants sobre l'ús que fan els primers de les institucions en precampanya, el cert és que ara, amb les eleccions convocades, s'ha donat el tret de sortida als mítings, les presentacions de programes i de candidatures, les entrevistes i els debats televisius, radiofònics i en premsa. Alguns s'han saltat el termini -com el d'Hereu i Trias de la setmana passada- i ja s'han realitzat sense que hi hagi hagut protestes més enllà de l'enuig de la resta de candidats, que no van ser convidats a participar-hi.

Aquesta serà la tònica fins a arribar a la campanya pròpiament dita. Aleshores vindran quinze dies en què, amb més pressa que mai, la majoria de polítics reproduiran les actituds i els discursos que han mantingut els últims quatre anys.