Promeses de pau al Sudan del Sud

Barcelona.El Sudan del Sud ja és un estat i ha nascut amb aires de reconciliació. El president d'aquest nou país africà i líder de l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan (SPLA), Salva Kii, va prometre ahir durant el seu primer discurs com a mandatari la pau al país i l'amnistia per als rebels que lluiten contra el seu govern. "Aprofito l'oportunitat per anunciar una amnistia general a tots aquells que van alçar les armes per una causa o una altra contra el govern del sud. Els demano que abandonin les armes i s'uneixin a nosaltres per construir el nostre nou país", va dir ahir Kii en motiu de la declaració d'independència del nou estat després de gairebé mig segle de conflicte amb el nord. Aquest és el primer compromís del líder sud-sudanès, que ahir en la celebració portava el seu habitual barret negre de cowboy que li va regalar l'expresident dels Estats Units George W. Bush.

Kii va anunciar que treballarà amb el seu "germà" Omar al-Baixir, president del Sudan, i amb la comunitat internacional per restaurar l'entesa a la zona. "Vull assegurar a la gent d'Abyei, Darfur del Sud, el Nil Blau i el Kordofan meridional que no us hem oblidat. Quan ploreu, nosaltres plorem; quan sagneu, nosaltres sagnem", va dir Kii. "Us prometo que trobarem la pau per a tots", va continuar el líder sud-sudanès davant la multitud eufòrica.

Una frontera per definir

Les àrees mencionades per Kii es troben en l'encara no gaire definida frontera que comparteixen els dos estats, el punt més calent de conflicte que els analistes temen que es converteixi en focus de combat després de la separació. La zona petroliera d'Abyei, per exemple, és una àrea fèrtil que pertany al sud però que el nord també en reclama la sobirania. A Abyei no es va celebrar el referèndum d'independència del sud per les resistències del nord, que al maig va ordenar un bombardeig a la zona.

De la mateixa manera, el Darfur del Sud -la regió que forma part del nord del Sudan- és l'escenari de vuit anys d'insurgència contra Khartum. El Kordofan meridional, línia de combat durant la guerra, està pendent d'una autonomia dins el nord i, juntament amb el Nil Blau, són regions fronteres depenents de Khartum on viu població que es va aliar amb el sud durant la guerra.

En els últims sis anys, des que el 2005 es va signar l'acord de pau entre el govern del Sudan i la guerrilla, el Sudan del Sud s'ha ocupat dels seus assumptes amb polítiques pròpies, de la mateixa manera que ha patrullat les seves fronteres i ha captat inversió i ajuda per al desenvolupament. En virtut dels acords de pau del 2005, al gener es va celebrar un referèndum d'independència a les províncies del sud en què el 99% de la població va votar pel sí a la secessió amb el nord.

Violència interna

Un dels reptes que haurà d'afrontar el Sudan del Sud, on conviuen 62 ètnies diferents, és evitar la confrontació entre les diferents comunitats i combatre la violència interna del país. Aquest any més de 2.300 persones han mort arran dels conflictes ètnics i la violència insurgent.

Almenys set milícies rebels lluiten contra les forces governamentals del Sudan del Sud en diferents parts del país. Aquests rebels acusen el govern de Juba, de majoria dinka, de corrupció i discriminació ètnica. A més de prometre l'amnistia als rebels, Kii els va garantir que lluitarà contra el "càncer de corrupció", perquè després de tants anys de guerra el poble sud-sudanès no es pot permetre ser titllat d'"agressor o creador de problemes".

Les paraules conciliadores també es van sentir per part del nord. Al-Baixir va reconèixer ahir el naixement de la República del Sudan del Sud i es va mostrar partidari de preservar els "interessos comuns" entre les dues nacions, va apuntar el mandatari sudanès, sobre qui pesen dues ordres d'arrest del Tribunal Penal Internacional per genocidi, crims de guerra i de lesa humanitat al Darfur.

Eufòria a Juba

Eufòric, ahir el Sudan del Sud va dur a terme una cerimònia de declaració d'independència amb un acte multitudinari a la plaça del mausoleu de John Garang, fundador de l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan i pare de la independència del nou país. A la festa van assistir-hi representants de 80 països, que van presenciar la hissada de bandera del nou estat, que passarà a ser el número 193 de l'Organització de les Nacions Unides i el 54è estat africà. Moments després que el president del parlament sud-sudanès, James Wani Igga, llegís la declaració d'independència, Kiir va jurar com a president del Sudan del Sud i va signar el decret de promulgació de la nova Constitució provisional.

"És el dia més important per al Sudan del Sud", va assegurar Kii. "Complirem els compromisos i els acords internacionals i serem un membre responsable de la comunitat internacional", va prometre el president del nou estat, afegint que el seu govern vetllarà per poten ciar l'economia com a "clau de la prosperitat". Kii també va apostar per construir institucions, enfortir el sector privat i captar inversió directa estrangera.

Reptes i oportunitats

Malgrat les promeses de pau i l'eufòria del moment, el Sudan del Sud haurà d'afrontar reptes importants i complicats. El nou estat haurà de combatre una pobresa endèmica -la majoria de la població viu amb mig euro al mes- i lluitar contra la fam -el 50% de la població està en risc de desnutrició- i la mortalitat infantil.

El nou estat, però, disposa de possibilitats importants, com ara la fertilitat de les seves terres i, sobretot, les reserves petrolieres. El país produeix 352.500 barrils de petroli al dia i, malgrat que comparteix la producció de cru amb el nord -on es refina-, el sud pot obtenir grans beneficis de les explotacions si aconsegueix controlar aquesta producció i evita que quedi en mans dels interessos de tercers.