The New York TimesTotes les deliberacions sobre quina intervenció militar s'havia de fer contra el dictador libi Muammar al-Gaddafi han fracassat a l'hora de respondre la pregunta més fonamental: es tracta només de protegir del govern la població de Líbia o té el propòsit de complir l'objectiu que Gaddafi "ha de marxar", com va declarar fa dues setmanes el president dels Estats Units, Barack Obama?
"No perseguim Gaddafi", va assegurar diumenge al vespre el vice- almirall William E. Gortney al Pentàgon, encara que informacions des de Trípoli van descriure una sorollosa explosió i fum ondulant al recinte de Gaddafi, cosa que suggeria que s'havien arribat a tocar unitats militars o un lloc de comandament. Va ser un senyal important que, fossin quines fossin les seves intencions, els atacs militars del Regne Unit, França i els EUA que van començar dissabte poden amenaçar el govern mateix.
Però també hi ha el risc que a Gaddafi se'l pugui fer fora no només amb la força aèria. Això deixa la pregunta de si els EUA i els seus aliats comprometen prou recursos per guanyar la batalla. El retard a l'hora de començar l'assalt va complicar el camí cap al final. Es van trigar 22 dies des que les forces de Gaddafi van obrir foc per primera vegada contra els manifestants a Líbia fins que va començar l'operació militar amb el suport de les Nacions Unides. Mentre els míssils de creuer nord-americans arribaven a objectius libis, les tropes de Gaddafi, reforçades amb mercenaris, van empènyer els rebels dels voltants de Trípoli, a l'oest de Líbia, fins a Bengasi, a l'est, i estaven a punt de recuperar aquest últim bastió rebel.
Però l'atac, quan va arribar, va aterrar amb força, va destruir la força del govern als afores de Bengasi i va encoratjar els rebels a reagrupar-se.
"Espero que no sigui massa tard", va dir el senador republicà John McCain al programa del canal de notícies nord-americà CNN Estat de la Unió . "Òbviament, si haguéssim pres aquesta decisió fa un parell de setmanes, amb una zona d'exclusió aèria probablement n'hi hauria hagut prou", va explicar. "Ara amb una zona d'exclusió aèria no n'hi ha prou. Cal que es facin altres esforços".
Experts de la regió, i fins i tot alguns membres de l'administració dels EUA, reconeixen que la feina perquè Gaddafi marxi hauria estat més fàcil si la intervenció internacional hagués començat més aviat, quan els rebels semblava que tenien avantatge, i no tant quan la rebel·lió contra Gaddafi estava arraconada a Bengasi i als voltants.
Per al president nord-americà, que ha dit explícitament que Gaddafi ha perdut qualsevol dret a governar, el problema és que el mandat de l'ONU no autoritza a fer fora el dictador libi. Per tant, Obama diu ara que l'objectiu és limitat: fer servir la força per protegir el poble libi i permetre que hi arribi l'ajuda humanitària.
Fins i tot molts dels aliats d'Obama diuen que si l'administració nord-americana hagués actuat més aviat el procés per fer-lo fora hauria estat més fàcil.
El govern d'Obama argumenta que estava lligada de mans fins que la Lliga Àrab i el Consell de Seguretat van actuar (i que ara no és massa tard). Amb el suport dels atacs aeris de la coalició, segons membres del govern nord-americà, les forces rebels tindran més capacitat de recuperar terreny.
