Puigcercós rep l'aval d'ERC per forçar la unitat interna
Barcelona.Joan Puigcercós buscava ahir ser investit amb una autoritat renovada després de la desfeta electoral del 28-N. I va aconseguir ser ratificat per un 80% dels vots del consell nacional, però a canvi d'una forta penyora: el compromís de no presentar-se a la reelecció en el congrés que la formació celebrarà la pròxima tardor. Això sí, a partir d'ara el líder republicà té les mans lliures per conduir el partit a un congrés d'unitat que ha de significar la fi del faccionisme, de les famílies i de les lluites caïnites que han caracteritzat la vida d'aquest partit. En altres paraules: Puigcercós renuncia per tenir les "mans lliures" per transformar ERC en un partit on no tinguin cabuda els espectacles interns dels darrers anys. "ERC no pot donar mai més aquest espectacle de divisió interna", advertia el secretari general, Joan Ridao, en la seva intervenció al consell nacional. "S'ha acabat la festa", reblava amb contundència Puigcercós davant els consellers nacionals.
De cara als mitjans va usar un to més moderat però igual de clar per remarcar que aquell era un dia important en la història d'ERC: "Hem tancat una etapa".
La decisió només la coneixia el seu entorn més íntim i va descol·locar molts dels consellers nacionals, que donaven per fet que Puigcercós condicionaria la seva continuïtat a la capacitat de configurar una candidatura única al congrés, però que no esperaven que posés data a la caducitat del seu lideratge. El cert és que amb la renúncia Puigcercós -que seguirà presidint el grup parlamentari- desactiva les veus que han contestat amb més bel·ligerància tant al resultat electoral com a la gestió que n'ha fet el nucli de la seva màxima confiança de l'aparell del partit. "Era una qüestió de responsabilitat, en benefici d'un bé col·lectiu d'una organització que es diu Esquerra", va afirmar.
Candidatura unitària
Amb les eleccions municipals a la cantonada i després d'haver recorregut el territori i escoltat el que des d'aquí li volien dir arran de la desfeta del 28-N, va optar finalment per agafar el toro per les banyes i articular un gest incontestable. "No es pot abandonar la direcció d'un partit en el moment més difícil", va dir per argumentar la seva aposta per conduir el procés, "Treballaré perquè el proper congrés d'ERC tingui una candidatura unitària, perquè s'acabin els accents, les famílies i els instints". I va llançar un avís per a navegants: "Estaré amatent als moviments que no toquen i que volen plantejar ara ja el congrés. Ara no toca. Abans hi ha les municipals i el debat d'investidura".
Amb la llibertat que li donava la renúncia, Puigcercós es va permetre autoreivindicar-se i atacar de forma velada els seus oponents i els partidaris de dimissions immediates. Els consellers li van fer costat i, a canvi, va prometre centrar-se només en les municipals sense concessions als moviments que despistin aquesta fita. Ridao, que caldrà veure quin paper jugarà en el congrés (no va en el paquet de la decisió de Puigcercós), va cridar a l'ordre els dirigents i quadres perquè no facin en públic un debat que va retreure als crítics que no han plantejat pels canals interns.
Ara toca municipals
La prioritat absoluta d'ERC per als pròxims sis mesos són les municipals. Perquè així ho demana el territori, esgotat de batalles. Però també perquè el resultat dels comicis locals condicionarà un procés previ al congrés del relleu més o menys pacífic: seran els resultats a les municipals els que prefixaran les possibilitats d'èxit de la candidatura de concentració de la nova etapa d'ERC que es vol cohesionada.
