Pujol abona les raons Dels independentistes
"Residuals o independents?" era la dicotomia que presentava la conferència de Pujol per fixar posició en la relació Catalunya-Espanya. Al final ni una cosa ni l'altra, però més arguments per als independents.
Barcelona.A la foto de la santa aliança -que uneix polítics, empresaris i mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid per rebaixar la tensió nacional- a Jordi Pujol no el trobaran. Després de mig segle intentant de forma "lleial" que Espanya acceptés Catalunya en la seva plenitud nacional i de fer col·laboracions polítiques i econòmiques de tota mena i en totes les circumstàncies, ara toca "revisar" plantejaments. Dos mesos després de la seva declaració en la qual abonava per primer cop tesis independentistes, Pujol va seguir carregant ahir d'arguments els que opten per la via sobiranista malgrat la pressió dels sectors econòmics perquè l'estabilitat, els negocis i els pactes s'imposin.
En una conferència a la Pompeu Fabra, Pujol va afirmar que s'ha acabat el temps de mirar per Espanya i que el que ara toca és "treballar per l'enfortiment" i per "resistir" país endins. I tot això sense nous "enganys". Per això, i segons ell en sintonia amb Artur Mas, cal exercir el dret a decidir "fins on calgui i on convingui i començant per decidir sobre un pacte fiscal que acabi amb l'ofec de Catalunya".
El finançament, tal com va donar a entendre, és un assumpte conjuntural. El fons, el moll de l'os, és un altre, i més després de la sentència del Tribunal Constitucional i que tant per part del PSOE com del PP les mostres de gratitud i lleialtat cap a a Catalunya siguin nul·les malgrat l'aportació que fa al conjunt i que li produeix un dèficit fiscal d'un 9% del PIB (en comparació amb el 4% que s'estableix com a màxim pels Länder alemanys). L'independentisme, que Pujol va reconèixer que havia intentat "dissuadir" durant molts anys, ha crescut, i això "té tot el sentit" i es veu molt poca voluntat d'introduir "algun signe positiu".
Pujol va advertir que cada cop és més difícil trobar arguments en contra que Catalunya tingui un estat propi i que cada cop la taca d'oli "s'estén més". "Les plaques tectòniques es mouen perquè la ferida és viva, cada cop més viva", va afirmar.
Això sí, Pujol va avisar les noves generacions que vulguin dotar Catalunya d'un estat que no els serà fàcil malgrat els arguments que els acompanyen i que ell mateix els dóna. "És de difícil viabilitat i té un risc intern", va avisar. "No tinc, però, arguments per dir-los que no més enllà del de la gran dificultat de la independència, una dificultat molt gran", va reflexionar.
En tot cas, va avisar que ell, el polític de les mil sortides, ja no té "proposta alternativa" a la independència. Sí que té clar, però, i semblava un missatge en clau interna, que a l'hora de tractar aquesta qüestió amb Espanya "no es pot fer amb trampa dient que ja ho veurem d'aquí tres o quatre anys, que ara tenim altres urgències". "Aquesta història ja la sabem", va etzibar. Això sí, a curt termini, a lluitar per un "bon i definitiu" pacte fiscal.
