MOSCOURússia Unida (RU) conserva la majoria absoluta i podrà formar govern sense haver d'aliar-se amb altres formacions. Però el partit del primer ministre Vladímir Putin i el president Dmitri Medvédev va perdre 15 punts en les eleccions de diumenge i es va quedar a les portes del 50% dels vots. Tindrà 77 diputats menys i s'ha quedat sense la majoria dels dos terços que li permetia modificar la Constitució.
Aquests resultats reflecteixen el malestar social amb les polítiques del tàndem Putin-Medvédev en l'última dècada i les prioritats dels nous electors, cada cop més actius políticament, sobretot a través d'internet. Segons els analistes, RU no ha sabut veure aquests canvis ni reaccionar-hi a temps.
Pàvel Salin, director del Centre d'Anàlisi Política de Moscou, afirma: "RU va cometre un error estratègic en aquesta campanya electoral, perquè va utilitzar el mateix enfocament que per a les eleccions del 2007. La societat russa actual ha canviat molt des de llavors".
Abans la societat estava disposada a confiar en Putin i en el seu equip de govern a canvi d'una millora del nivell de vida, tot i que això suposés perdre part dels drets polítics. Però amb una economia en recessió i un electorat cada cop més impacient, l'equació d'interessos ha canviat dràsticament.
La població s'ha adonat que mentre una petita elit s'ha fet d'or, la prosperitat no ha arribat a la resta. Ara per ara, l'accés a una bona sanitat i a l'educació superior depèn de quants diners es posen sobre la taula. També estan subjectes al suborn accions com renovar el carnet de conduir o registrar un pis nou. I és que des que Putin va agafar el poder l'any 2000, la corrupció ha augmentat fins a un nivell equivalent a un terç del producte interior brut del país, és a dir, uns 220.000 milions d'euros a l'any, segons xifres del Comitè Anticorrupció de Rússia.
Malestar acumulat
La població russa està empipada. Però amb els anhels del passat del Partit Comunista, que actualment representa l'única oposició real, les noves generacions russes no troben una alternativa de futur i RU continua sent la principal formació política.
Ara bé, si el partit oficialista no reacciona ràpidament, Putin podria trobar-se amb uns resultats semblants als d'aquests comicis al març, quan optarà a un tercer mandat com a president, que li obriria les portes a arribar als 12 anys al poder.
"Si Putin fa servir els mateixos mètodes de RU en aquesta campanya, em fa l'efecte que [en les presidencials] el resultat no serà tan bo com pensa. Podríem veure fins i tot una segona volta i això per a ell seria catastròfic", afegeix Salin.
El principi del final
La politòloga del Centre Carnegie de Moscou Lilja Xevtsova creu que la paciència dels russos va arribar a un límit el 24 de setembre, quan Putin va anunciar al congrés de RU les seves intencions d'intercanviar cadires amb el seu company i president de la federació, Dmitri Medvédev. "La nova era començava amb aquell cop a la Constitució", diu.
Hi ha altres analistes que consideren que aquesta davallada de confiança en el govern de l'exagent del KGB va començar amb els més de 30.000 incendis que l'estiu passat van arrasar més d'un milió d'hectàrees de boscos i van acabar amb la vida de més de seixanta persones. La ineficàcia de la cúpula del govern per controlar la situació va quedar al descobert.
Sigui quin sigui l'origen d'aquest malestar social, Xevtsova indica que la caiguda de vots de RU mostra "una deslegitimació de les autoritats, que tindrà greus conseqüències en els pròxim comicis presidencials". "Estem presenciant el principi del final del govern de Putin", afegeix.
Tot i les paraules de celebració de Putin i Medvédev, que intentaven maquillar el fracàs electoral, RU ha entès el desgast que pateix el partit i ja comencen a sentir-se veus de renovació. El primer cap de turc podria ser Borís Grizlov, que no repetiria com a president de la Duma.
Por a la repressió
Amb l'evident disminució del suport dels russos, Xevtsova afirma que Putin podria recórrer a mesures repressives per satisfer les seves ambicions de poder."Putin ja ha començat a reaccionar a la resposta social i ha destinat el 33% dels pressupostos estatals del 2012 als ministeris de Defensa i Energia. És evident que estan pensant a basar els seus règim i sistema en la força", adverteix Xevtsova.
