Quatre anys sense gratacels a Can Ricart
El solar on van morir quatre ciutadans d'origen romanès el cap de setmana espera quatre gratacels des del 2008. El pla està aprovat, el projecte arquitectònic està fet, però el promotor no comença l'obra.
BARCELONA.La família romanesa que aquest cap de setmana va perdre quatre dels seus set membres feia deu anys que vivia en diferents punts del solar on s'ha d'aixecar una promoció espectacular de quatre edificis d'oficines i habitatges en el marc de la gran reforma urbanística de la semienderrocada masia de Can Ricart. Aquest és un dels símbols més clars de l'impàs en què viu el districte 22@, entre l'exemple de modernitat que va vendre l'Ajuntament de Barcelona a l'Exposició Universal de Xangai 2010 i la crisi que ha convertit una trentena de solars, naus i cases en un territori lliure per al barraquisme.
Els arquitectes Luis Alonso i Sergi Balaguer -que tenen entre els seus trumfos a la ciutat la reconversió de la plaça de toros Les Arenes en centre comercial i ara la proposta de fer un Gran Hipòdrom de Catalunya vinculat al macrocomplex Eurovegas- van començar a dissenyar el 2003 dos dels edificis del projecte -de 13 i 10 plantes i només per a oficines- en els terrenys reparcel·lats que van quedar en mans de Frederic Ricart. El 2005 van començar els desallotjaments i els enderrocs. El 2006 el conflicte va traspassar les fronteres del barri per la desocupació de La Makabra i es va aprovar el pla especial municipal.
I aleshores, quan es prometia una obra feta en un termini de 20 a 24 mesos que s'avançaria a la crisi, va arribar el silenci. "Era un projecte espectacular, però vista la lentitud de la tramitació, des del 2008 el projecte està absolutament aturat", apunta Alonso, que es refereix al fet que el propietari dels terrenys no ha presentat el projecte com a pas previ per obtenir la llicència d'obres. "No hi hem tingut cap mena de contacte en els tres últims anys", afegeix l'arquitecte.
El solar de Can Ricart, on només hi ha l'activitat de la fàbrica de creació Hangar i enguany ha vist com quedava enterrat el gran projecte de la Casa de les Llengües, és un més dels espais moribunds que la crisi, la lluita veïnal o la lluita política ha deixat al Poblenou. N'hi ha més: la nau de Badajoz, 112, on al novembre es va fer fora un nombrós grup de senegalesos; els nòmades del carrer Tànger; el bloc a mitges de Pere IV amb Bilbao. El barraquisme s'hi enquista.
