Què passa si no puc pagar la hipoteca?

BARCELONAUn dels principals pilars de les famílies catalanes és l'habitatge. Els desmesurats nivells de desocupació actuals, però, amb desenes de milers de famílies amb tots els membres a l'atur, està fent visible una de les facetes més crues de la crisi, la de molts ciutadans que no poden pagar la hipoteca i són desposseïts fins i tot de la seva pròpia casa. I la legislació vigent protegeix més els bancs i les caixes que els deutors.

Què diu la llei?

Arran de l'impagament arriba la pèrdua del pis i es manté el deute

En una hipoteca, el contracte entre l'entitat financera i el particular suposa una garantia personal il·limitada. Per tant, quan es deixa de pagar la quota pactada per impossibilitat del deutor l'entitat pot forçar l'execució hipotecària a través del desnonament i, posteriorment, subhastar el pis. Si el ven per una quantitat inferior al deute, se segueix devent la diferència fins al crèdit total, i si no l'aconsegueix col·locar es pot quedar la finca per un 50% del valor i l'altra meitat queda a deure. El vicepresident del Col·legi d'Agents de la Propietat de Barcelona, Gabriel Fuentes, alerta que aquest percentatge va pujar al 60% en una reforma de l'estiu passat, però que va tornar a baixar al 50% tres mesos més tard. Tot i això, també explica que el respecte pel 50% del valor només s'aplica en cas d'execució judicial i que l'entitat pot optar per anar al notari, en què, a més de ser més ràpid, no hi ha cap exigència i es pot quedar el pis pel 20% del valor. "El creditor pot escollir la millor fórmula, la llei està feta perquè obtingui el màxim benefici", afirma.

Què passa realment?

Sense miraments, excepte quan preveuen problemes

"L'entitat no té sentiments", explica Fuentes, i davant l'impagament acostuma a reclamar el desnonament. Del 2007 al tercer trimestre del 2011 s'han realitzat 62.035 execucions hipotecàries a Catalunya. L'excepció és quan el deutor pot provocar problemes derivats de la seva mobilitat, com és el cas dels immigrants, i llavors s'intenta trobar una solució pactada per evitar allargar el procés i arriscar-se a perdre'n el contacte. Les entitats no busquen reservar-se grans parcs de pisos en estoc, però tampoc s'hi resisteixen, ja que els permet "equilibrar balanços". Com que un deutor difícilment aconseguirà liquiditat aviat, la renegociació dels terminis de pagament tampoc és una opció prioritària.

I si hi ha mediació?

El Govern hi pot intervenir

La Generalitat va impulsar el gener del 2010 l'Ofideute per intervenir en aquests processos. És un servei d'informació i assessorament sobre el deute hipotecari al qual es pot dirigir tothom amb risc de perdre l'habitatge principal. Quan arriba un cas, l'Ofideute l'estudia i intenta intercedir amb l'entitat per renegociar l'acord per al retorn del crèdit i evitar el desnonament, per pactar una dació o per aconseguir que el deutor segueixi vivint al pis en règim de lloguer. El 2010 va atendre 206 famílies, i el 2011, 839. En dos terços dels casos va aconseguir algun resultat, majoritàriament renegociar el crèdit.

És possible la dació?

Una fórmula prevista però pràcticament inexistent

La dació significa la liquidació del deute entregant el pis i la llei la preveu, però de manera voluntària per l'entitat, a diferència de la majoria de països. A la pràctica, no s'aplica gairebé mai, tot i que algun jutjat l'ha reconeguda com a obligatòria. És l'excepció.

Hi ha qui s'hi resisteix?

Plantar cara a l'espera de canvis

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va néixer fa tres anys i ja té més de 20 nuclis a Catalunya. Critica que la tasca d'Ofideute només allarga l'agonia i ofereix un servei d'assessorament propi. Reclama canvis legislatius, però fins que no arribin organitza convocatòries pacífiques per impedir els desnonaments. Ja n'ha aturat més de 60. "Amb la llei a la mà, d'entrada està tot perdut, però si et mous pots aconseguir coses", afirma Ada Colau, la portaveu.